El desglaç més elevat a Grenlàndia allibera un gas antihivernacle

Les dades emmagatzemades en nuclis de gel de fa 55 anys aporten nous coneixements sobre els nivells atmosfèrics d’una molècula que pot afectar significativament el temps i el clima.

El sulfur de dimetil (C2H6S) és una petita molècula alliberada pel fitoplàncton a l’oceà, que pot exercir un gran paper en la regulació del clima de la Terra. Afavoreix la formació de núvols sobre el mar, i sovint se li denomina "gas antiefecte hivernacle", ja que els núvols bloquegen la radiació solar i redueixen la temperatura de la superfície del mar. Tanmateix, almenys part de la calor bloquejada queda retinguda en l’atmosfera, per la qual cosa els efectes poden ser complexos.

Investigadors de la Universitat d’Hokkaido han trobat indicis d’un augment de les emissions de sulfur de dimetilo vinculat al retrocés del gel marí de Grenlàndia a mesura que s’escalfa el planeta. Les seues conclusions es publiquen a la revista Communications Earth & Environment.

Els estudis de modelització suggereixen des de fa temps que la disminució del gel marí de l’Àrtic podria provocar un augment de les emissions de dimetilsulfuro, però no existien proves directes d’això. El professor adjunt Sumito Matoba i els seus col·legues han inferit els nivells de sulfur de dimetilo al llarg de 55 anys quantificant el compost relacionat, l’àcid metà sulfònic (MSA), en mostres de nuclis de gel de la capa de gel del sud-est de Grenlàndia. L'MSA es produeix directament a partir del dimetilsulfuro, la qual cosa serveix com a registre estable dels nivells de dimetilsulfuro. Aquest procés forma part d’una sèrie d’interaccions químiques entre aerosols en l’atmosfera.

L’equip, que inclou investigadors de la Universitat de Nagoya i de l’Agència d’Exploració Aeroespacial del Japó, va reconstruir el flux|fluix anual i estacional d'MSA des de 1960 fins 2014, amb una resolució mensual. Els nivells anuals d'MSA en van disminuir de 1960 2001, però van augmentar notablement a partir de 2002. "Hem descobert que els fluxos d'MSA de juliol a setembre van ser de tres a sis vegades majors entre 2002 i 2014 que entre 1972 i 2001", afirma Matoba en un comunicat. "Ho atribuïm al retrocés més primerenc del gel marí en els últims anys".

Les proves de suport provenen de dades satel·litàries que han monitorat els nivells del crucial pigment verd clorofil·la-, que absorbeix la llum solar, als mars circumdants. La clorofil·la-a serveix com a indicador de l’abundància de fitoplàncton, que al seu torn s’hauria de correlacionar bé amb la quantitat de dimetilsulfuro alliberat pel fitoplàncton.

Les temperatures de l’Àrtic estan augmentant el doble de ràpid que la mitjana mundial, i l’extensió del gel marí estacional a l’estiu ha disminuït dràsticament en les últimes dècades. Això augmenta la quantitat de llum que incideix a l’oceà i afavoreix el creixement del fitoplàncton. Encara que els últims resultats de l’equip d’Hokkaido afegeixen una important confirmació dels canviants nivells de dimetilsulfuro, Matoba subratlla que és necessari un seguiment continu i a llarg termini dels aerosols. "Això serà essencial per seguir l’impacte actual, i predir el futur, de les emissions de sulfur de dimetil en el clima global", afirma.