El coronavirus té capacitat de provocar un envelliment accelerat

El coronavirus SARS-Cov-2 responsable de la covid-19 ha demostrat que té capacitat per provocar un envelliment de les persones de manera accelerada, segons han comprovat científics espanyols involucrats en una investigació que va començar a l’inici de la pandèmia, el març de 2020. Els científics han comprovat la implicació de l’envelliment cel·lular en els efectes de la covid-19 i la relació que existeix entre la mortalitat i la morbiditat del coronavirus i la resposta inflamatòria i degradació de teixits associades a les cèl·lules envellides de l’organisme. Ho ha comprovat un equip d’investigadors liderat pel Centro de Biología Molecular Severo Ochoa (del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i la Universidad Autónoma de Madrid), que han publicat els resultats a la revista Aging Cell.

La senescència és un estat en què les cèl·lules envellides perden la capacitat de dividir-se i de contribuir al funcionament de l’organisme, però tanmateix, no desapareixen, sinó que amb el pas dels anys es van acumulant a gairebé tots els òrgans, on segreguen molècules inflamatòries i enzims que degraden els teixits. El CSIC ha informat en una nota difosa avui que el treball que s’ha publicat ara remarca la importància de preveure l’impacte de l’entorn proinflamatori originat per aquestes cèl·lules en els efectes derivats de la covid-19.

Quan va començar la pandèmia mundial a causa del coronavirus l'Instituto de Salud Carlos III va concedir una ajuda a 16 investigadors de vuit institucions perquè comencessin a estudiar la relació entre els símptomes provocats pel virus i les cèl·lules senescents, també conegudes com a "cèl·lules zombis" pel seu comportament. "El més interessant és que aquestes cèl·lules són metabòlicament hiperactives, la qual cosa les converteix en nocives per a l’organisme en crear un escenari proinflamatori crònic en els teixits on s’acumulen. La idea era observar si el virus, quan infecta, amplifica els efectes negatius de les cèl·lules senescents", ha explicat Cayetano von Kobbe, l’investigador del Centre de Biologia Molecular que ha liderat el projecte.

Els estudis posteriors desenvolupats en ratolins humanitzats, i per tant susceptibles a la infecció per SARS-CoV-2, van mostrar el paper de les cèl·lules senescents en la creació d’un entorn inflamatori que contribueix al desenvolupament dels símptomes per covid-19. 

En el treball hi han participat a més el Centro Nacional de Biotecnología (CNB-CSIC), l’Instituto de Biomedicina de Sevilla (IBiS, CSIC-Hospital de Sevilla-Hospital Virgen del Rocío), les universitats Autónoma i Complutense de Madrid (UAM i UCM), el Cima Universidad de Navarra, el Centro de Investigación Biomédica en Red en Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBEREHD-ISCIII), i l'Instituto Madrileño de Estudios Avanzados (IMDEA-UAM).

Els investigadors han comprovat la importància de les cèl·lules envellides en la mortalitat i morbiditat induïda pel SARS-CoV-2, la qual cosa podria extrapolar-se a les dades derivades de la pandèmia de covid-19. En un laboratori de bioseguretat del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa els investigadors van observar la capacitat del virus "per envellir-nos de manera accelerada". L’envelliment dels teixits es relaciona directament amb el covid persistent (també denominat síndrome postcovid), i encara que no presenta un efecte immediat en adults, sí que mostra una implicació més important en la morbiditat i mortalitat per SARS-CoV-2 observada en persones grans, ha detallat el CSIC.

Von Kobbe s’ha preguntat què passarà quan persones que han estat infectades arribin a la tercera edat amb uns teixits més vells del normal, i ha subratllat la importància d’investigar ara les patologies associades al covid persistent. L’estudi detalla a més una nova teràpia basada en fàrmacs ja aprovats per l’Agència Americana del Medicament (FDA, per les seues sigles en anglès) per eliminar aquest tipus de cèl·lules. "Qualsevol teràpia que acabi amb aquestes cèl·lules ens permetrà arribar millor a la vellesa i afrontar millor infeccions oportunistes com la covid, que s’aprofita de les baixes defenses i dels teixits envellits de l’organisme", ha observat l’investigador.