La defensa d'Alves addueix que els vídeos "desmenteixen" la versió de la víctima

La defensa de l’exfutbolista del Barça Dani Alves addueix davant de l’Audiència de Barcelona que els vídeos de la discoteca "desmenteixen de forma radical" la versió de la víctima, perquè no la mostren sota un clima de "terror, pànic o dominació", i afirma que el seu relat pot ser una "distorsió narrativa".

En el recurs que ha presentat davant de l’Audiència per demanar que el deixi en llibertat provisional, a què ha tingut accés EFE, Alves s’ofereix a entregar el seu passaport, portar un braçalet telemàtic per mantenir-se allunyat de la víctima, pagar la fiança que sigui necessària i comparèixer, fins i tot diàriament, en el jutjat. El recurs, redactat per l’advocat Cristóbal Martell, argumenta que no existeix el risc de fuga en què es va basar la jutgessa per enviar-lo a presó sense fiança el passat 20 de gener, tenint en compte que Alves va anar voluntàriament a declarar davant dels Mossos i ja no disposa del "múscul econòmic d’ingressos periòdics" que li va atribuir la instructora. En aquest sentit, recorda que ha estat acomiadat del Pumes mexicà en el qual jugava i que, arran de la seua imputació per violació, li han rescindit diversos contractes de patrocini, publicitat i imatge que tenia subscrits amb diferents marques.

UN AMBIENT "LÚDIC I FESTIU"

Martell discuteix en el seu recurs els indicis que van portar a la jutgessa a enviar a presó a Alves, esgrimint principalment els vídeos de les imatges prèvies al moment en què la jove i Alves van entrar al bany privat d’un reservat de la discoteca Sutton, on suposadament la va violar, la nit del 30 de desembre passat. Segons l’escrit, els vídeos mostren que abans d’aquell moment Alves i la víctima, que va anar a la discoteca amb una cosina i una amiga, es trobaven conversant de manera "lúdica i festiva, envoltats de moltíssima gent en un espai obert", la qual cosa "dista molt" de l’escenari d’una "intimidació ambiental".

Posteriorment, afegeix l’advocat, l’enregistrament desmenteix que el futbolista tanqués la porta del bany en el qual va succeir la presumpta violació: primer és ell que entra al recinte i, dos minuts després, ho fa la jove, "sense que Dani Alves li franquegi el pas". Per a la defensa d’Alves, aquest és el moment "previ a la trobada sexual al diminut cubicle o bany" que la denunciant expressa "com viscut en un clima de terror, pànic o microcosmos de dominació, escenari que les imatges desmenteixen de la manera més radical".

Martell considera que s’ha de posar en "dubte" la versió de la víctima quan s’observen les imatges en el seu conjunt, que mostren "una zona VIP que lluny de ser una zona tancada i estanca es troba oberta i en vista de l’àmplia sala i freqüentada per un molt nombrós grup de persones que deambulen i interactuen amb proximitat". En conseqüència, sosté la defensa, les imatges "entren en conflicte i contradicció" amb la versió de la denunciant i fan pensar que el seu relat "de l’esdevingut en la solitud de la parella al cau del bany pugui estar també adornat d’idèntics elements de distorsió narrativa".

ALVES ESTÀ Als "ANTÍPODes" DE LA FUGA"

En el seu recurs, la defensa d’Alves assegura que l’exinternacional brasiler es va presentar voluntàriament a declarar davant dels Mossos d’Esquadra quan ja sabia que pesava sobre ell una denúncia per un delicte sexual i s’havia publicat que el detindrien: "És obvi, anar a la cita se situa als antípodes de la fuga". A més, al·lega que, després d'assistir a l’enterrament de la seua sogra a Santa Cruz de Tenerife, Alves se n'hauria pogut  anar a Mèxic -on havia de tornar perquè militava al Pumas-, encara que va optar per volar a Barcelona el 17 de gener per anar "voluntàriament" a la cita el 20 de gener amb els Mossos d’Esquadra al despatx de la seua llavors advocada, després de la qual va ser detingut.

La defensa també esgrimeix que Alves té residència juntament amb la seua esposa a Esplugues de Llobregat i que disposa d’arrelament personal, familiar, social i empresarial a la capital catalana, la qual cosa entén que desvirtua el seu risc de fuga. A diferència de la instructora, el recurs assenyala que el fet que Alves tingui la doble nacionalitat espanyola i brasilera no pot ser un element per impedir la seua llibertat condicional.

També replica a la instructora, que entre altres elements va veure risc de fuga per la capacitat econòmica el futbolista -va detallar que rebia entre 30.000 i 50.000 euros mensuals-, i exposa que Alves ha estat acomiadat del Pumas i ha perdut diversos contractes publicitaris després de ser empresonat, encara que reconeix que al llarg de la seua llarga carrera ha acumulat estalvi i patrimoni.

Així mateix, el recurs retreu a la jutgessa que també justifiqués la presó preventiva per evitar que Alves reaccionés violentament contra la víctima, ja que no "es pot afirmar aquest pronòstic sense cap element que faci pensar en la seua concurrència per lleu que sigui".