Tots els insectes del món pesen tant com humans i animals de granja junts

El pes col·lectiu dels artròpodes terrestres és d’uns mil milions de tones, la qual cosa equival al de totes les persones (400 milions de tones) i animals de granja (600 milions) junts. És el càlcul obtingut per investigadors de l’Institut Weizmann de Ciencias en un estudi publicat a Science Advances.

Els artròpodes --que inclouen insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes, entre d’altres-- són enginyers de l’ecosistema que pol·linitzen els nostres cultius, remouen els terres agrícoles i sustenten una enorme diversitat de depredadors, des de tallarols fins ossos, que se n’alimenten directament o indirectament. Tanmateix, malgrat la seua importància crucial per al medi ambient i la humanitat, i malgrat les dades que suggereixen una preocupant disminució del seu nombre en zones afectades per l’activitat humana, els científics no tenien respostes holístiques i globals a preguntes bàsiques sobre els artròpodes, com quants d’ells hi ha allà fora i quant pesen col·lectivament.

"Els artròpodes han estat descrits com 'les petites coses que dirigeixen el món’a causa del seu paper central en múltiples processos ecològics. Hem de tenir-los en compte si volem comprendre plenament l’impacte de la humanitat al planeta i les possibles conseqüències del canvi climàtic", afirma en un comunicat el Dr. Yuval Rosenberg, que va dirigir l’estudi en el Departament de Ciències Vegetals i Mediambientals de Weizmann. "Quantificar les poblacions d’artròpodes estableix una línia de base amb la que podem mesurar els canvis futurs en les comunitats d’artròpodes i com aquests canvis, al seu torn, podrien afectar als processos globals", diu Rosenberg.

Els investigadors van recopilar dades de milers d’observacions realitzades al llarg dels anys en uns 500 llocs d’estudi de tot el món. Aquests llocs representen diversos biomes, des de selves tropicals a deserts, i també zones agrícoles. Els científics van examinar dades sobre la biomassa d’artròpodes tant per sota com per sobre del terra, per exemple en les plantes.

L’estudi mostra que la major part de la biomassa deartrópodes terrestres correspon a criatures que viuen sota terra, inclosos colémbols i àcars, animals diminuts d’importància crítica per a la rica ecologia del món subterrani. Els artròpodes subterranis són responsables de processos que fertilitzen el terra i afecten el cicle global del carboni. Depreden sobre altres organismes, mantenint un equilibri ecològic. Els investigadors van calcular que el nombre d’artròpodes individuals subterranis és d’uns 10 quintilions, o 10 bilions de bilions.

LA MEITAT CORRESPON A INSECTES SOCIALS QUE VIUEN EN COLÒNIES

Els insectes socials que viuen en colònies representen la meitat de la massa d’artròpodes subterranis: Els tèrmits i les formigues constitueixen el 40% i el 10% d’aquesta categoria, respectivament. Quant als artròpodes aeris, la major part de la seua biomassa es troba probablement als boscos tropicals, i inclou molts artròpodes familiars com papallones, formigues, escarabats, llagosta i aranyes.

"Sovint examinem els artròpodes des de la perspectiva de la diversitat biològica, o del nombre d’espècies. És un prisma molt important, però de vegades pot distorsionar la nostra comprensió de la part relativa dels diferents tipus d’artròpodes i el seu impacte en els processos ecològics", diu Rosenberg.

"Les espècies amb molts individus, o un gran pes col·lectiu, solen tenir un impacte més important que les espècies rares", afegeix. "Quantificar la massa global d’artròpodes ajuda a desenvolupar una perspectiva més precisa i rellevant dels diversos processos ecològics i promou una comprensió holística i quantitativa del paper dels artròpodes en l’ecologia global." "Aquesta investigació ofereix al públic en general una sèrie de perspectives", afirma Milo, el laboratori del qual ha dirigit en els últims anys diversos estudis que cartografien les biomasses globals de diversos grups d’espècies.

"La xifra corregeix la impressió que es tracta de poblacions d’artròpodes infinites i inesgotables. Malgrat la seua àmplia distribució, no és així. Els artròpodes es veuen fortament afectats per les influències humanes i climàtiques, la qual cosa al seu torn fa vulnerables els nostres sistemes ecològics," afirma el professor Ron Milo, autor principal de l’estudi. El seu equip ha observat, per exemple, que les terres agrícoles tenen molts menys artròpodes que els boscos a la mateixa zona climàtica."La salut dels nostres sistemes ecològics depèn en gran manera de l’estat de les poblacions d’artròpodes. Són una força massiva quan es tracta de regular la vegetació. Milers d’espècies d’aus, rèptils i amfibis en depenen per alimentar-se i, en última instància, els artròpodes ajuden a descompondre i reciclar les plantes i animals morts, així com els seus excrements," afirma Rosenberg.

"Això té enormes implicacions també per a nosaltres. Fins i tot un servei que pot semblar menor, com descompondre els excrements, no només fertilitza el terra sinó que prevé brots de malalties i plagues. Per això, el declivi de les poblacions d’artròpodes a tot el planeta exigeix un seguiment minuciós de la seua situació. Una visió àmplia i quantitativa pot ajudar-nos a avaluar com poden canviar els nostres sistemes ecològics, i com això podria afectar a la nostra salut, economia, agricultura i qualitat de vida."