SEGRE

CIÈNCIA INVESTIGACIÓ

Identifiquen un mecanisme clau en el virus de la pesta porcina africana

El descobriment identifica una diana potencial per al desenvolupament de compostos antivirals i prototips vacunals

Identifiquen un mecanisme clau al virus de la pesta porcina africana

Identifiquen un mecanisme clau al virus de la pesta porcina africanaGermán Andrés/Consejo Superior de Investigaci

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Investigadors espanyols han aconseguit identificar un mecanisme clau per a la formació del virus de la pesta porcina africana, causant d’una malaltia freqüentment letal que afecta en l’actualitat més de 50 països dels cinc continents. La investigació, els resultats de la qual s’han publicat a la revista Plos Pathogens, ha demostrat el paper fonamental que exerceix una proteïna viral (la pEP84R) en aquest procés.

El treball ha estat realitzat per investigadors del Centro de Investigación en Sanidad Animal pertanyent a l'Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i del Centro Nacional de Biología Molecular Severo Ochoa (centre mixt del CSIC i la Universidad Autónoma de Madrid.

La pesta porcina africana és una malaltia hemorràgica que afecta a porcs domèstics i salvatges i davant la qual no existeix actualment una vacuna eficaç, ha informat el CSIC en una nota de premsa difosa avui. La disseminació descontrolada d’aquesta malaltia a escala mundial ha causat greus perjudicis econòmics (es calcula que, només a la Xina, es van sacrificar més de 200 milions de porcs com a conseqüència d’un brot el 2018) i continua amenaçant greument la indústria ramadera porcina.

L’arquitectura molecular del virus de la pesta porcina africana, formada per cinc capes concèntriques i més de 70 proteïnes diferents, és extremadament complexa, ha precisat el CSIC. Mitjançant una detallada anàlisi, els investigadors han comprovat que, en absència de l’aquesta proteïna (pEP84R) es produeix un dràstic desacoblament de l’acoblament viral que condueix a la formació de partícules virals buides, que manquen de genoma.

"El descobriment, a més d’explicar una etapa clau de la morfogènesi d’un dels virus més complexos que es coneixen, identifica una diana potencial per al desenvolupament de compostos antivirals i proporciona també una estratègia per a la generació de virus recombinants buits, no infectius, com a possibles prototips vacunals", ha observat l’investigador Germán Andrés, director de la investigació.

tracking