El Suprem avala publicar imatges de fills menors encara que sigui només amb el consentiment d'un progenitor
La façana del Tribunal Suprem.
El Tribunal Suprem ha avalat la difusió pública d’imatges de fills menors encara que sigui només amb el consentiment d’un progenitor, en un cas on tant el pare com la mare eren "personatges públics" i s’havien publicat dos reportatges en premsa on apareixien la dona i la filla sense que ell estigués d’acord. En una nota informativa, la Sala Civil indica que ha rebutjat el recurs de cassació formulat pel pare de la menor, nascuda el 2017, que havia demandat al mitjà de comunicació gestor de la pàgina web en la qual es van publicar els dos reportatges, que incloïen imatges de la nena sense pixelar. L’home al·legava que es tractava d’una intromissió en el dret a la intimitat i a la pròpia imatge de la filla per al que no havia prestat el seu consentiment.
El primer reportatge es basava en una entrevista realitzada a la mare durant el confinament sobre la seua rutina diària i estava il·lustrat amb imatges de la nena proporcionades per la mateixa mare. El segon, publicat en ocasió de la pèrdua de la guarda i custòdia per part de la mare, replicava l’enllaç a la xarxa social d’aquesta en la qual apareixien fotografies de la nena.
La Sala Primera recorda que l’audiència provincial ja va desestimar la demanda perquè, encara que quan es tracta de publicar imatges de menors en premsa el consentiment –del "menor madur" o els seus representants– és insuficient per "el risc de dany a l’interès del menor", quan són "menors no madurs", "com és el cas", el consentiment l’han de donar els titulars de la pàtria potestat, valent només el d’un "conforme a l’ús social i a les circumstàncies". En aquest cas "està acreditat el consentiment de la mare, que en aquell moment també exercia la pàtria potestat sobre la nena," per la qual cosa el tribunal estima que "no s’han vulnerat els drets de la menor".
El Suprem assenyala "el caràcter de personatges públics dels progenitors de la menor, derivat no només de la seua activitat professional, sinó també per haver propiciat ells mateixos aquest interès en aparèixer amb freqüència en els mitjans de premsa de crònica social i divulgar públicament el seu matrimoni, el naixement de la seua filla i també el fet de la seua separació, havent-se publicat altres fotografies amb el seu consentiment". Indica a més que "no consta que el pare es dirigís a la pàgina web per mostrar la seua oposició a la publicació de les imatges, sinó que directament va exercitar l’acció judicial" contra la mare, "que va retirar les esmentades imatges quan se li va notificar la demanda".
UN ÚS SOCIAL DURANT EL CONFINAMENT
El tribunal apunta que en el primer reportatge s’ha de tenir en compte "el context i les circumstàncies en les que es va realitzar, en el període del confinament, quan aquestes pràctiques –enregistraments de moments de la vida quotidiana– es van estendre i van generalitzar notablement com a ús social." "Per això, pot entendre’s que l’ús social i les circumstàncies emparaven la validesa del consentiment deixat per la mare i que, davant de la falta d’oposició dirigida pel pare enmig, aquest pogués presumir de bona fe que l’actuació de la mare no es feia contra la voluntat del pare", diu. La Sala Civil hi afegeix que el contingut difós en aquest primer reportatge "no és contrari a l’interès de la menor ni afecta la seua intimitat, ja que no revela cap dada reservada o íntima."
Sobre el segon reportatge, el Suprem explica que "el que va fer el mitjà demandat va ser replicar l’enllaç a la xarxa social de la mare, accessible i disponible a Internet, en una difusió que, per les seues característiques concretes, és una conseqüència natural del caràcter accessible d’això dades i imatges". "Fora d’això, les fotos resulten innòcues per a la identificació de la nena, i en qualsevol cas res afegeixen a les divulgades en el reportatge anterior", conclou l’alt tribunal.
