Immunòlegs adverteixen que la mascareta ha vingut per quedar-se en hospitals i residències

El president de la Societat Espanyola d’Immunologia, Marcos López Hoyos, considera que eliminar l’obligatorietat de la mascareta en el transport públic ha estat "una bona mesura", igual com mantenir-la en els centres sanitaris i sociosanitaris, on "ha vingut per quedar-se, sobretot en èpoques de més circulació de virus respiratoris". Una setmana després que la mascareta hagi passat a un segon pla en deixar de ser obligatòria en el transport públic, el també director científic de l’Institut d’Investigació Valdecilla repassa en una entrevista amb EFE la situació de la pandèmia, que veu en una fase "de control".

"Continua estant declarada com a pandèmia, però està en una fase de control. No hi ha un problema assistencial al país ni a Europa. Sabem que la covid segueix i es quedarà entre nosaltres", explica. López Hoyos apunta que, "de facto", la mascareta s'estava deixant d’utilitzar, no només en el transport, també en espais amb "molt mala" ventilació i plens de gent. "I sense problemes", afegeix.

El president dels immunòlegs, que aposta per tractar al SARS-CoV-2 igual que altres virus respiratoris, insisteix en l’ús de la màscara en centre sociosanitaris i sanitaris, per la presència de persones vulnerables, i demana de també portar-la davant d’una simptomatologia respiratòria. Després de descartar que es vagin a fer passos enrere en les restriccions per la covid, sí que adverteix de la possible aparició de futures zoonosis o infeccions. "Hem d’estar preparats per al futur, hem après molt", assegura.

La prioritat ara per als immunòlegs és saber què va produir la pandèmia i quines variants poden arribar. "Com que el virus ha mutat tant, ha escapat sempre als anticossos que eviten la infecció", explica l’expert, que advoca per una vacuna nasal que pugui neutralitzar la via d’entrada del virus, encara que "està sent molt difícil" aconseguir-la. També és moment, diu López Hoyos, de decidir com i cada com es continua vacunant. "No sabem si a la cantonada hi haurà un canvi amb una variant que ens doni problemes", assenyala.

INVERTIR EN INVESTIGACIÓ, UNA LLIÇÓ APRESA?

El president de la Societat Espanyola d’Immunologia demana continuar investigant en vacunes, encara que la situació estigui sota control, i no abandonar aquest treball com quan es va superar el SARS-CoV-1. "Ens servirà per a altres pandèmies", afirma. El procés per arribar a la vacuna de la covid va ser "històric" perquè el mateix any en què irromp la pandèmia, ja s’estava inoculant. "La investigació ens ha tret d’això", recalca. López Hoyos és partidari d’invertir en I+D+i a llarg termini i de forma plurianual perquè "no es pot fer com un edifici, per al qual es posen diners un any, s’aixeca i, si després queda abandonat, doncs queda".

Reconeix que invertir "en matèria grisa" té un cost que no dona "rèdits electorals o fama política", però insisteix que "els països que inverteixen en I+D+i són els que són al capdavant del món". López Hoyos és conscient que hi ha activitat investigadora "que va a les escombraries", però és necessària perquè hi hagi "investigació bona". Per tot això, demana que Espanya arribi al 3 per cent d’inversió del PIB en investigació. "I no ens fem trampes al solitari", recalca.

VIUREM MÉS PANDÈMIES?

Fins al segle passat passaven almenys dècades entre epidèmies o pandèmies, però en els últims vint anys ja en van algunes com la SARS-COV-1, l’ebola o la covid-19. L’expert ho atribueix que l’estil de vida actual, en el context d’un món globalitzat, propicia que les zoonosis siguin "molt habituals". La pròxima podria estar relacionada amb la resistència dels bacteris als antibiòtics, que ja avui és un problema clínic. "Hem abusat dels antibiòtics", subratlla. La que no va arribar a ser pandèmia va ser la verola del mico, que està "oblidada", afirma López Hoyos, perquè "és un exemple de ser vigilants davant de qualsevol infecció". "Hi va haver un moment en què estàvem tan obsessionats arran de la covid que, davant de qualsevol infecció, com les hepatitis en els nens, sorgia molta alarma. També s’han sensibilitzat els mitjans", conclou.