Quina probabilitat hi ha que el virus de la grip aviària salti als humans?

La grip aviària pel virus H5N1 s’està estenent entre animals i, encara que és complicat que es produeixi un salt de la malaltia als humans –ja existeixen alguns casos–, és una situació que s’ha de vigilar, no només en les aus sinó també en els porcs. El virus H5N1 ha creat una situació de "pandèmia animal" que va començar a finals dels anys noranta al sud-est asiàtic i aquesta malaltia es considera endèmica en països com el Vietnam o la Xina, explica a EFE l’investigador en epidemiologia veterinària de la Universitat de Saragossa, Nacho de Blas.

Els ocells aquàtics migratoris són portadors de les quatre soques d’influença A, la qual cosa ha propiciat la seua extensió entre les aus, que ha arribat ja fins centre i sudamérica. L’investigador recorda que des del 2005, quan la propagació de la malaltia en els animals va prendre força, "van començar a notificar-se alguns casos molt esporàdics de salt zoonótico a humans".

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, entre l’any 2003 i març de 2022 s’han registrat 864 casos en humans, i 456 morts, i l'investigador ha precisat que encara que és una malaltia "molt virulenta" i amb una alta letalitat per als humans, "és molt, molt poc contagiosa". Els casos de contagi s’han produït, "sobretot, per convivència molt, molt estreta amb els animals malalts o per una manipulació molt inadequada dels mateixos". "Aquest virus pot passar als humans com a altres mamífers, encara que no és una cosa fàcil, però cal seguir-lo i sobretot, seguir de prop, com es fa des de fa ja temps, les possibles infeccions de porcí", que per a De Blas són el "gran problema".

El salt zoonòtic (d’animals a persones) "és complicat" perquè els receptors a què s’uneix el virus de la grip A són diferents en les aus i en els humans. Tanmateix, el porc, al que es té "supervigilat", té ambdós tipus de receptors, per la qual cosa existeix la possibilitat que s’infecti simultàniament amb N5H1 i amb un altre virus porcí o humà. Aquesta coinfecció podria generar –assenyala– una recombinació de virus i que el resultat sigui un virus que pugui ser molt contagiós o virulent per als humans.

El "risc fonamental" és la recombinació en porcs, mentre que en la resta de mamífers "és molt estrany" que es produeixi aquest escenari. Al porcí se'l considera com "un vas de mescles o una coctelera. Quan es produeixen coinfeccions es recombinen virus i allà és on hi ha un risc molt alt que sorgeixi un virus que ens compliqui la vida". De Blas recorda el H1N1 sorgit el 2009 i que també va ser un virus de grip A com a resultat d’una recombinació múltiple de virus aviaris d’origen euroasiàtic, porcins nord-americans i humans. Un virus que "afortunadament no va ser massa virulent" i que ara circula de "forma normal".

L’extensió de la grip aviària entre les aus no només salvatges sinó de granja és un assumpte a vigilar i constitueix, "sobretot, un problema de tipus sanitari per a les aus", a més d’econòmic pels problemes de proveïment i encariment d’ous i carn d’aviram que està provocant en diversos països. Els brots per H5N1 també s’han multiplicat en les últimes setmanes entre mamífers com visons, llúdries, guineus i lleons marins, un fenomen que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va qualificar el passat dia vuit de preocupant i que havia de ser vigilat. L’investigador diu que, "normalment, aquest virus està molt adaptat" a aus i encara que els mamífers es poden arribar a infectar, el contacte ha de ser molt estret. Això no treu perquè s’hagin donat casos en guineus, mofetes, ossos o pumes als Estats Units, o la mort de centenars de foques al mar Caspi, una transmissió que es produiria no només perquè els mamífers carnívors depredin aus infectades, sinó per contagi entre ells.