Dret a l'avortament consolidat

El Congrés va donar ahir llum verda de forma definitiva a la reforma de la llei de l’avortament, que posa fi a la necessitat de comptar amb el consentiment patern per a les menors de 16 i 17 anys i consagra la xarxa pública com a referent a l’hora de practicar la interrupció voluntària de l’embaràs. Amb 185 vots a favor, 154 en contra i tres abstencions de diputats del PdeCAT, la reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs va tirar endavant amb l’oposició de PP i Vox i enmig de la polèmica per la resolució del Tribunal Constitucional, que ha avalat la llei de terminis del 2010 recorreguda pel PP, de forma que l’avortament continuarà sent lliure durant les primeres 14 setmanes de gestació

La reforma de la llei tira endavant amb els vots del Govern de coalició i el rebuig del PP i Vox

Així va qualificar ahir la nova llei trans Colors de Ponent, igual que altres col·lectius pro drets LGTBI

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, que va celebrar el suport de “la majoria feminista” del Congrés a aquesta reforma, va alertar que hi haurà resistències a l’hora d’aplicar la llei, “tal com ha ocorregut en totes les normes feministes”. Per això, va assenyalar que ara toca treballar amb les comunitats autònomes, els centres sanitaris i les administracions per garantir que a tots els hospitals públics hi hagi prou personal per realitzar avortaments, respectant el dret a l’objecció de consciència dels sanitaris.

El text recull la creació d’un registre d’objectors de consciència i elimina l’obligació d’informar la dona sobre les prestacions i ajuts de suport a la maternitat i també el termini de reflexió de tres dies. Així mateix, amb aquesta reforma, Espanya reconeix per primera vegada a les dones el dret a una baixa laboral per una menstruació dolorosa i incapacitant. La nova llei, a més, es proposa combatre la pobresa menstrual i aposta per la gratuïtat dels productes d’higiene en centres educatius, presons i centres socials per a dones.

Llum verda a la llei trans amb autodeterminació de gènere als 16 anys

La llei trans, que reconeix la voluntat de la persona com a únic requisit per canviar de sexe en el registre a partir dels 16 anys, es va aprovar ahir al Congrés malgrat les discrepàncies entre els socis de Govern i després de superar importants esculls, com l’oposició de part del moviment feminista. La llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, una de les lleis estrella del ministeri d’Igualtat d’Irene Montero, elimina l’hormonació obligatòria i les avaluacions psicològiques i mèdiques com a requisits per a aquelles persones que sol·licitin el canvi de sexe en el Registre Civil, que ara podrà autoritzar-se només amb la voluntat lliurement expressada del sol·licitant si té més de 16 anys. Els menors d’entre 16 i 14 anys podran canviar el seu sexe en el registre sempre que hi acudeixin acompanyats dels pares o tutors legals, mentre que entre els 12 i 14 anys necessitaran autorització judicial.

En canvi, els menors de 12 anys no podran canviar el seu sexe en el registre, però sí el seu nom al DNI. Segons la nova llei, es prohibeixen les teràpies de conversió mentre que les lesbianes, bisexuals i les persones trans amb capacitat de gestar tindran garantit l’accés a tècniques de reproducció assistida. Així mateix, es crearà un règim d’infraccions davant dels actes de discriminació a persones LGTBI, amb sancions de fins a 150.000 euros per a casos molt greus. La llei deixa fora les persones no binàries, que no se senten ni homes ni dones i que reclamaven una tercera casella als documents oficials. Així mateix, els homes que canviïn el seu sexe no eludiran les condemnes per violència masclista.