SALUT TRIBUNALS
Els pares de la menor morta per peritonitis es querellen contra els metges que la van atendre
La menor, una nena de 12 anys, va morir després d'una setmana presentant símptomes d'apendicitis i haver acudit tres vegades als serveis d'urgències
Els pares de la menor de 12 anys de Jérica (Castelló) que va morir com a conseqüència d’una peritonitis han presentat aquest diumenge de forma telemàtica una querella a l’Oficina d’Inscripcions i Repartiment dels Jutjats de Primera Instància i Instrucció de València contra els metges que van atendre la nena en el centre de salut de Viver i a l’Hospital de Sagunt.
La querella es presenta per presumptes delictes d’homicidi per imprudència greu professional i els que puguin derivar-se dels fets que es denuncien.
Segons indica la querella, la menor morta era una nena sana. El 28 de gener va començar a sentir dolor abdominal que, l’endemà, persistia i també presentava naúsees i vòmits, per la qual cosa la seua mare la va portar a Urgències del centre de salut de Viver. La mare va indicar el doctor que la va explorar que el seu fill gran havia patit a la mateixa edat apendicitis, malgrat el que el metge va diagnosticar dolor abdominal no específic i va manar que li punxessin Primperán i li van planificar Paracetamol.
L’1 de febrer la dona va assistir juntament amb la seua filla de nou al centre sanitari de Viver perquè el dolor persistia i s’incrementava i seguien els vòmits i diarrea, així com la impossibilitat gairebé absoluta d’ingesta per part de la menor durant els 3 o 4 dies que ja durava el procés dolorós.
En aquest cas, el querellant -segons la querella- no va explorar la nena i va recriminar a la mare que tornés a Urgències quan se li havia indicat ja que la malaltia era conseqüència d’un virus i que no havia de precipitar-se, ja que aquests processos tardaven a curar. La mare va indicar al doctor que estava molt preocupada, perquè la nena amb prou feines podia moure’s, al qual li va indicar que no podria trobar-se millor si no menjava i va diagnosticar diarrea no específicada i li va donar l’alta planificant Motilium si vomitava i abans de menjar, dieta tova i hidratació.
Ja que el quadre de dolor abdominal, naúsees, vòmits i gairebé absoluta falta d’ingesta va persistir i es va incrementar, el 4 de febrer, el pare va portar la nena a Urgències de l’Hospital de Sagunt, on va ser atesa per una doctora, que va descartar patologia urgent i va decidir donar-li l’alta.
El 5 de febrer la nena va patir un esvaïment a casa, el que va provocar que els seus pares la portessin de nou al centre de salut de Viver, on la nena presentava parada cardiorespiratòria i on va ser reanimada i estabilitzada i traslladada a l’Hospital Clínic de València, on es va atendre a la menor de forma "molt considerada", se li van fer proves que van constatar l’existència de perforació intestinal, signes de peritonitis i possible isquèmia amb signes de xoc multiorgànic, la qual cosa va motivar que se la traslladés a quiròfan, tot i que va morir.
Segons indica la querella, per part dels querellats s’ha pogut incórrer en un delicte d'homicidi per imprudència greu professional, en la mesura que els mateixos no van aplicar a la pacient practiques que haurien donat l’oportunitat d'aconseguir un diagnòstic precoç d’apendicitis aguda. No es van prescriure ni practicar proves complementàries malgrat l’empitjorament gradual del seu estat de salut i malgrat la simptomatologia que presentava.
Els metges de Viver -segons la querella- haurien hagut d'enviar la menor a l’Hospital de Sagunt amb la indicació que se li practiqués amb urgència una anàlisi de sang i una prova diagnòstica d’imatge abadominal per descartar o verificar l’apendicitis aguda i, en el seu cas, intervenir quirúgicament d’urgència, i la doctora que va atendre la nena a urgències de l’Hospital de Sagunt hauria hagut de prescriure i realitzar les esmentades anàlisis i prova diagnòstica d’imatge abans de dur a terme el diagnòstic.
S’indica que la Conselleria de Sanitat hauria de ser portada al procés com a responsable civil subsidiària. També es demana que s’estableixi una indemnització pel dany moral sofert.