Un pacient de Düsseldorf, el tercer del món que es cura del VIH

Un home s'ha curat del VIH després d'un transplantament de cèl·lules mare que ha permès retirar-li el tractament antiretroviral contra el VIIH de forma supervisada. Quatre anys després el virus no ha aparegut. El cas el presenta el consorci IciStem, coordinat per l'Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa). El treball demostra l'absència de partícules virals i de resposta immunològica contra el virus en el cos del pacient tot i no rebre el tractament durant quatre anys, evidències que permeten a l'equip científic considerar que el cas del pacient de Düsserldorf és un nou cas de curació. L'home tenia leucèmia i se li va fer un transplantament amb cèl·lules amb una mutació específica, estratègia que no és escalable al conjunt de la població.

L'estudi l'han dut a terme el consorci internacional IciStem i el University Medical Center d'Utrecht (Països Baixos). Com explica l'investigador ICREA a l'IrsiCaixa, codirector d'IciStem i coautor de l'article, Javier Martínez-Picado, porten nou anys estudiant casos excepcionals en els que, gràcies a una estratègia terapèutica, el virus queda eliminat del cos. L'objectiu és conèixer cada pas del procés de curació per poder dissenyar estratègies que siguin aplicables a tota la població.

En aquest cas, un equip mèdic de Düsseldorf va diagnosticar el 2008 la infecció pel VIH a una persona que, més endavant, seria coneguda com el pacient de Düsseldorf. Després del diagnòstic, el pacient va iniciar el tractament antiretroviral que li va permetre controlar la infecció i reduir la quantitat de virus fins a nivells indetectables a la sang. Quatre anys més tard va patir una leucèmia, motiu pel qual li van haver de fer un transplantament de cèl·lules mare. En aquests casos es busca un donant d'aquestes cèl·lules eu tingui la mutació CCR55Δ32. Aquesta alteració genètica fa que no la persona no produeixi una de les portades d'entrada del VIH a les cèl·lules i, per tant, dificulta la infecció. La investigadora IGTP a IrsiCaixa i coautora de l'estudi, Maria Salgado, reconeix que el fet que coincideixin tots aquests factors és molt complicat ja que només un 1% de la població té aquesta mutació. A més, fa falta que sigui un donant compatible a nivell sanguini per evitar el rebuig del transplantament. En aquest cas, es va trobar una dona donant que complia tots aquests paràmetres.

Més de cinc anys després del transplantament i havent passat dues recaigudes de la leucèmia i diverses complicacions, el pacient es va estabilitzar. L'equip mèdic va decidir retirar-li el tractament antiretroviral contra el VIH.

Actualment, aquest pacient té 53 anys i està en bon estat de salut. Un cop va deixar de prendre el tractament se li va fer un seguiment durant gairebé quatre anys (44 mesos) i no s'hi ha detectat cap rastre de virus a la sang ni als teixits del pacient. Tampoc s'ha vist cap resposta immunitària característica d'un rebrot viral. Salgado ha afegit que les defenses no estan activades contra el VIH perquè no s'han de de defensar contra el virus. Totes aquestes dades permeten a l'equip científic afirmar que la persona s'ha curat de la infecció pel VIH.

Tres casos de curacions

La curació del pacient de Düsseldorf se suma a dos casos anteriors: els pacients de Berlín i de Londres. Tot i que són els tres únics casos en què es pot parlar de curació, s'han presentat també els casos de dos pacients més on hi ha una remissió del VIH, el de Nova York i el de l'Hospital City of Hope de Duarte. Cap d'ells te unes característiques immunitàries especials que els hi permetin controlar la infecció pel VIH de forma espontània, sinó que el virus s'ha eliminat del cos com a resultat d'una intervenció mèdica. Això diferencia aquests casos d'eradicació dels de cura funcional en controladors d'elit o post-tractament aconseguits fins ara, en els que el cos dels afectats tenien factors especials que permetien controlar el virus, explica Salgado.

L'estratègia feta servir amb el pacient de Düsseldorf és molt agressiva i els investigadors alerten que no és escalable a la resta de la població. El transplantament de cèl·lules mare només s'aplica a persones que tenen una malaltia hematològica i no tenen alternativa terapèutica. En el cas de les persones amb VIH sí existeix una alternativa i és el tractament antiretroviral.

Una possible estratègia amb la que ja treballen els investigadors és introduir la mutació CCR55Δ32 mitjançant teràpia gènica per tal d'aconseguir la curació del VIH sense haver de passar per un transplantament.

El treball s'ha publicat a la revista  'Nature Medicine'.