L'aprenentatge no empitjora per tenir a classe companys immigrants o de famílies pobres, segons un estudi

La segregació social o 'classisme' educatiu no influeix per si mateixa en els resultats acadèmics, pel que tenir companys immigrants o de famílies desfavorides "no empitjora l’aprenentatge escolar". "Tampoc no tenir companys de famílies afavorides el millora sense més ni més", ha assegurat el sociòleg i catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, Julio Carabaña, autor de l’informe 'La segregació social a les escoles, un dubtós problema del sistema escolar', presentat aquest dimarts per la Fundación Europea Sociedad i Educació.

No obstant, l’expert conclou en la investigació, basada en els informes PISA de 2003, 2012 i 2018, que el que pot influir en els resultats acadèmics són els resultats acadèmics dels companys. Així, ha explicat que aquest 'efecte parella’, és a dir, la influència dels companys en el rendiment, "consistiria que els alumnes de nivell acadèmic alt ajuden, mentre els de nivell acadèmic baix perjudiquen."

Per això, la segregació acadèmica produiria un 'efecte parella’ que, al seu torn, "reforçaria la segregació acadèmica". "Si vaig amb alumnes acadèmicament bons això m’afavorirà. La segregació acadèmica produeix una desigualtat acadèmica més important", ha advertit el sociòleg.

Durant la presentació de l’estudi, Carabaña ha assenyalat que és "un greu error pensar que l’estatus social és un indicador de bon rendiment acadèmic": "Anar a classe amb un alumne pobre o ric no influeix en el rendiment acadèmic". L’objectiu d’aquesta investigació és relacionar la desigualtat social entre centres educatius amb la desigualtat acadèmica. En aquest sentit, l’expert ha destacat que la desigualtat acadèmica associada a la desigualtat social a Espanya "és gairebé la més petita del món, per darrere de Finlàndia o Noruega," segons els índexs de l’OCDE.

"La nostra desigualtat acadèmica general és menor que la mitjana de l’OCDE, entre centres és la meitat de l’OCDE i la desigualtat acadèmica associada a la desigualtat social és molt petita a Espanya", ha resumit Carabaña. Per al catedràtic de l’UCM, la tasca de qui pretengui reduir la desigualtat acadèmica per la via de reduir la desigualtat social "promet ser bastant ingrata". "Té molt poc a fer, molt poc a reduir, i és molt difícil fer-ho", ha sentenciat.

L’estudi subratlla que les conseqüències d’incrementar la segregació acadèmica "són incertes en termes de nivell mitjà, depenent de si l’efecte reforçant de la concentració d’alumnes bons és més gran que el debilitant de la concentració d’alumnes dolents o a la inversa". En canvi, apunta que sembla segur que la segregació acadèmica "augmenta la desigualtat".

Precisament, l’expert incideix que la segregació social, o el "classisme" de les escoles, "seria un problema perquè produeix segregació acadèmica, la qual al seu torn augmenta la desigualtat de resultats." "La segregació social no és un problema dels sistemes educatius sinó, a tot estirar, un agregat de problemes a nivell local, i les seues causes són variades i complexes", ha apuntat Carabaña després de recordar el que s’ha d’entendre per segregació social (socioeconòmica, per tipus de gestió, per l’origen cultural o ètnic, i acadèmica).

El sociòleg ha acabat que existeixen problemes de segregació "alguns i dispersos, de conseqüències molt limitades, de diferent magnitud i l’àmbit de diagnòstic i tractament del qual són els espais en què els alumnes poden moure’s per si mateixos entre la casa i l’escola". "És possible que, en molts d’ells, l’impacte de la segregació social sobre la desigualtat de resultats arribi a ser tan feble com a escala més àmplia, si no més, però també és possible que hi hagi llocs en què l’impacte sigui fort", ha dit.