Descobreixen que la Terra tindria un nucli més intern amb un radi de 650 quilòmetres

La Terra té en la seua part més interna un nucli, però fa ja temps que hi ha evidències sobre la presència d’un altre encara més petit. Un nou estudi aporta dades que suggereixen que es tractaria d’una bola de ferro amb un radi aproximat de 650 quilòmetres. Les noves dades, que poden millorar la comprensió de la formació i evolució del planeta, es recullen en un estudi de científics de la Universitat Nacional d’Austràlia que publica avui Nature Communications.

La Terra està formada per diferents capes, com una nina matrioixca, i en el centre, a 5.000 quilòmetres de profunditat, hi ha un esfera gairebé tota de ferro que forma el seu nucli intern amb un radi d’uns 1.220 quilòmetres. La presència d’un altre nucli menor, una nova capa encara més interna, és una hipòtesi que ha estat objecte de debat i el nou estudi ve a aportar més evidències.

Sondejar l’interior més profund de la Terra és un repte i l’equip australià va utilitzar una tècnica basada en el mesurament dels rebots de les ones sísmiques creades per terratrèmols a tot el món a mesura que viatgen per l’interior del planeta. L’investigador de l’Institut de Geociències (IGEO) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Maurizio Mattesini destaca la importància d’aquesta investigació, en la qual no ha participat, i diu a EFE que aquest nou petit nucli dins del nucli intern, del qual se sabia molt poc, seria "l’última peça de la matrioixca".

Els científics Thanh-SonPham i Hvoje Tkalcic utilitzen una tècnica "força innovadora" per obtenir noves dades sobre aquest petit nucli encara més intern, com que el radi és de 650 quilòmetres, i han aconseguit "evidències més clares" de com es comporta aquesta esfera dins de l’altra més gran que és el nucli intern, agrega.

L’estudi descriu que el comportament del petit nucli davant de la propagació de les ones sísmiques és lleugerament diferent del que es produeix en el que coneixem com a nucli intern. En aquest nou nucli, les ones que van paral·leles a l’eix de rotació de la Terra van més ràpid, però si es desplacen en un pla de 50 graus baixen de velocitat.

Aquest comportament -explica Mattesini- no és el mateix en la part més exterior del nucli sòlid. Es manté eix d’alta velocitat paral·lel a l’eix de rotació terrestre, però l’eix de baixa velocitat es produeix exactament en pla equatorial, que són 90 graus. Així l'anomenada "misotropía sísmica, que és un característica peculiar del nucli intern, s’ha vist que canvia, segons si mirem el comportament del nou o del més antic", agrega el científic.

D'aquí les hipòtesis que hi ha hagut una evolució del material diferent amb els anys, afegeix. "La part interior és un material més consolidat, que té una resposta diferent a les ones sísmiques respecte a la part més exterior", la qual "està encara afectada pel fenomen de convecció, el material s’està movent i barrejant".

Quant a la composició química del petit nucli, es creu que és semblant a la del més gran, bàsicament ferro, però no se sap si cúbic o hexagonal, el que constitueix un detall important. "Amb aquest nou article sembla que es coneix una mica més però la disputa continua oberta". Mattessi, també catedràtic de Física de la Terra de la Universitat Complutense de Madrid, assenyala que saber exactament què hi ha en el centre de la Terra, la seua composició, estructura i com es comporta, permet estudiar com serà la seua evolució.