Descoberts 59 exoplanetes, dels quals almenys 10 serien habitables

Des que es va posar en marxa fa set anys, CARMENES no ha deixat de buscar planetes similars a la Terra fora del Sistema Solar. Avui els científics d’aquest projecte internacional han fet recompte: entre 2016 i 2020 han descobert 59 exoplanetes, deu de potencialment habitables. CARMENES no només és el nom del projecte científic, també és el nom de l’instrument principal, un espectròmetre instal·lat al telescopi de 3,5 metres de l’Observatorio de Calar Alto d’Almeria i finançat pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas i la Sociedad Max Planck d’Alemanya.

Aquest instrument, que mesura tant la llum visible com la infraroja dels objectes que analitza, busca planetes rocosos (o exotierras) amb condicions per allotjar aigua líquida i, per tant, vida. Després de diversos anys de feina, l’equip científic -més de 200 investigadors d’onze institucions alemanyes i espanyoles i coliderat per l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA), amb la participació de l’Instituto de Ciencias del Espacio (IEEC-CSIC), i el Centro de Astrobiología (CAB)- acaba de publicar tota la informació del projecte.

L’article, que es publica avui a la revista 'Astronomy and Astrophysics', inclou dades de 20.000 anàlisis a 362 estrelles fredes properes. "CARMENES va ser una aposta arriscada del CSIC i de la Sociedad Max Plank que van finançar el projecte, però avui sabem no només que ha estat revolucionari i pioner, sinó que a més està obtenint grans resultats", destaca en declaracions a EFE Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i autor principal de la recopilació.

TÈCNICA DE VELOCITATS RADIALS

Per detectar planetes, CARMENES utilitza el mètode 'Doppler' o tècnica de mesurament de la velocitat radial, capaç de mesurar velocitats en estrelles amb una precisió extrema, "de l’ordre d’un metre per segon, que és la velocitat d’una persona que està passejant", explica Ribas. D’aquesta manera, la tècnica permet trobar planetes petits al voltant d’estrelles de baixa massa. I encara que altres equips científics han utilitzat aquest mètode des de mitjans de la dècada de 1990, CARMENES ha estat el primer en l’ús de velocitat de radials per estudiar nanes roges, més dèbils i fredes que el Sol, "i un tipus d’estrelles que cal observar en una longitud d’ona diferent", apunta.

Des d’aleshores, CARMENES ha estudiat 17 planetes coneguts i ha descobert uns altres 59 planetes propers al Sistema Solar però "amb un plus molt interessant: CARMENES estudia les estrelles més fredes i que, per tant, es troben a menor distància del Sistema Solar", és a dir, permet descobrir els planetes que són més a prop de nosaltres, "els que en el futur podem estudiar amb detall".

descobriments BONIcs I MOLTA CIÈNCIA

En aquests anys, el projecte ha realitzat alguns descobriments "especialment bonics", com els dos sistemes planetaris al voltant de les estrelles de Teegarden i GJ 1002, amb dos planetes cada un d’una massa similar a la de la Terra i orbitant a una nana roja a la seua zona habitable, és a dir, en unes condicions que "si tinguessin aigua podria ser en estat líquid".

Però amb CARMENES els astrònoms també han esbrinat moltes coses: "hem observat que, en general, hi ha pocs planetes gegants al voltant d’estrelles petites. Les estrelles petites solen tenir planetes petits, encara que hi ha excepcions notables," comenta Ribas. Un exemple és l’estrella GJ-3512 que té dos enormes planetes d’una mida similar al de Júpiter. "Encara no sabem com una estrella tan petita ha pogut formar dos planetes tan grans. És un misteri i un dels grans descobriments de CARMENES", recorda l’investigador.

Per a Ribas tots aquests resultats avalen la importància d’un projecte que "ha posat a Calar Alt i als seus investigadors al mapa mundial de la recerca d’exoplanetes. Ara estem recollint els fruits de tota aquesta ciència de primera qualitat", subratlla. CARMENES continuarà observant estrelles fins finals d’aquest any i, després, "el més desitjable" és que el projecte torni a prorrogar-se per continuar amb aquests estudis "més enllà de 2023", conclou Ribas.