NATURALESA INVESTIGACIÓ
El Pirineu llueix papallones
El Parc Natural de l'Alt Pirineu posa en marxa un estudi per detectar els canvis d'aquests insectes || S'han observat 168 espècies diürnes
El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha posat en marxa recentment un estudi per quantificar els canvis de les poblacions de papallones presents a l’espai natural. L’objectiu és establir un programa de seguiment per detectar tendències poblacionals i indicadors que en determinin l’estat de conservació. Així mateix, l’estudi també servirà per obtenir informació dels hàbitats i sistemes en els quals són presents.
Part del seguiment s’ha dut a terme en el marc del programa Catalan Butterfly Monitoring Scheme, coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, que monitora les papallones diürnes. Així, en els seus dos anys de funcionament, i amb dos estacions a la conca de Coma de Burg i al refugi de Fornet, a la Vall de Bonabé, s’han observat un total de cent vuit espècies de papallones. Així mateix, en el conjunt del Parc Natural de l’Alt Pirineu, s’han arribat a trobar cent seixanta-vuit espècies de papallones diürnes.
Entre les espècies més destacades es troba la Boloria eunomia, classificada en perill d’extinció. A la península Ibèrica només s’han localitzat a la part de Cantàbria i en una zona del Pirineu que va des de l’est del Pallars Sobirà fins a la vall d’Eina, en territori francès. Per una altra banda, s’han detectat exemplars d’Aricia nicias (a la imatge), una espècie també en perill d’extinció i present al Pirineu en zones entre la Val d’Aran i el Pallars Sobirà i altres entre la Cerdanya i Andorra.
Demà presenten una guia sobre plantes i lepidòpters
El Museu de Ciències Naturals de Granollers presentarà demà a Isil un desplegable en el qual cull les plantes i voliaines (papallones en parla pallaresa) indicadores dels prats de pasturatge. I és que, segons expliquen al Parc Natural de l’Alt Pirineu hi ha zones amb molta riquesa de papallones generades indirectament per l’acció agroramadera. Per això, la identificació, conservació i recuperació d’aquests punts suposa un objectiu prioritari. També recalquen la necessitat de protegir les zones humides del Pirineu, que acullen molts lepidòpters.