Compte amb el dejuni intermitent: un estudi demostra com afecta el sistema immunitari

Una investigació liderada per la Facultat Icahn de Medicina de Mount Sinai (Estats Units) i publicada a la revista Immunity podria ajudar a comprendre millor com pot afectar a l’organisme el dejuni crònic a llarg termini, assenyalen els autors. Saltar-se els àpats desencadena una resposta al cervell que afecta negativament les cèl·lules immunitàries, segons un estudi realitzat en ratolins, que constata que el dejuni pot ser perjudicial per combatre les infeccions i conduir a un risc més elevat de cardiopaties.

"Cada vegada hi ha més consciència que el dejuni és saludable i, en efecte, hi ha abundants proves dels seus beneficis. El nostre estudi ofereix una advertència, ja que suggereix que el dejuni també pot tenir un cost que comporti un risc per a la salut," afirma l’autor principal, Filip Swirski. El treball demostra que existeix "una conversa entre els sistemes nerviós i immunitari", afegeix en un comunicat. L’objectiu era comprendre millor com afecta el dejuni -des d’un dejuni relativament curt de només unes hores fins un de més sever de 24 hores- al sistema immunitari.

Els científics van analitzar dos grups de ratolins. Un grup va esmorzar tot just despertar-se (l’esmorzar en aquest experiment era l'àpat més abundant del dia) i l’altre grup no ho va fer. Els investigadors van recollir mostres de sang en ambdós grups, quan els ratolins es van despertar, quatre hores després i vuit hores després. En examinar-les, van observar una clara diferència en el grup en dejú. En concret, van constatar una diferència en el nombre de monòcits, uns glòbuls blancs que es produeixen a la medul·la òssia i viatgen per tot el cos, on exerceixen moltes funcions crítiques, des de la lluita contra les infeccions fins les malalties cardíaques i el càncer.

A l’inici, tots els ratolins tenien la mateixa quantitat de monòcits, però al cap de quatre hores, aquests glòbuls blancs dels ratolins del grup en dejú es veien dràsticament afectats. Els investigadors van trobar que el 90 per cent d’aquestes cèl·lules desapareixia del corrent sanguini, i el nombre continuava disminuint a les vuit hores; en canvi, els monòcits del grup que no va dejunar no es van veure afectats. Als ratolins en dejú, els investigadors van descobrir que els monòcits van tornar a la medul·la òssia per hibernar; allà van sobreviure més temps i van envellir de forma diferent dels monòcits que van romandre en sang. A més, van constatar que la producció de nous glòbuls a la medul·la òssia va disminuir. L’experiment va continuar amb el dejuni dels ratolins durant 24 hores i amb la introducció després d’aliments.

Llavors, les cèl·lules ocultes a la medul·la òssia van tornar al corrent sanguini en poques hores, un augment que va provocar una inflamació més gran. En lloc de protegir contra la infecció, aquests monòcits alterats eren més inflamatoris, la qual cosa feia l’organisme menys resistent a la lluita contra la infecció. Aquest estudi és un dels primers en establir la connexió entre el cervell i aquestes cèl·lules immunitàries durant el dejuni, asseguren els autors, que van descobrir que regions específiques del cervell controlaven la resposta dels monòcits durant el dejuni.

La investigació va demostrar que el dejuni provoca una resposta d’estrès al cervell (és el que fa que la gent tingui sensació de gana i enuig), el que desencadena instantàniament una migració a gran escala d’aquests glòbuls blancs de la sang a la medul·la òssia, i després de tornada al corrent sanguini poc després que es reintrodueixin els aliments. "Encara que també existeixen proves dels beneficis metabòlics del dejuni, aquest nou estudi suposa un avenç útil en la comprensió completa dels mecanismes de l’organisme", conclou Swirski.