Tània Verge: «L'objectiu és deixar la xifra a 0 casos de violència masclista»

Coincidint amb el primer aniversari de la invasió russa a Ucraïna, quina valoració fa de la gestió de la Generalitat?

Ens va obligar a articular un sistema de coordinació entre la Generalitat i les administracions locals, atenent el fet que ja comptàvem amb una comunitat ucraïnesa existent important, de manera que la majoria de refugiats no han entrat al programa estatal de refugi, un 85 per cent del total, fet que ja vam traslladar al govern espanyol des d’un primer moment.

Durant tot aquest any, des de la Generalitat hem garantit els drets de les persones refugiades. Tenim uns 4.950 estudiants ucraïnesos, s’han tramitat unes 27.000 targetes sanitàries i tot el que és l’acompanyament a l’empadronament, l’àmbit cultural (dotant les biblioteques de llibres en ucraïnès, cursos en català...).

També hem reforçat els serveis d’atenció a les dones i l’atenció a les persones LGTBIQ+. De manera que podem afirmar que hi ha hagut un abordatge integral. Pel que fa a les ajudes, ben aviat sortirà la resolució de les 7.000 sol·licituds rebudes, unes 350 de la demarcació de Lleida.

Hi ha previstos nous programes d’ocupació?

El SOC està fent l’acompanyament a unes 7.000 persones refugiades, de les quals 630 han trobat feina per les vies regulars d’inserció laboral mentre que el programa Treball i Formació ha permès donar feina a 130 persones en entitats sense ànim de lucre o ajuntaments i consells. També mitjançant el programa TempsxCures s’ha prioritzat la contractació d’una quarantena de dones d’Ucraïna. Continuarem treballant en aquesta línia i altres programes complementaris com Oportunitat 500, ja que alguns dels refugiats arriben d’entorns rurals.

La conselleria d’Igualtat i Feminismes té com a objectiu aconseguir un país lliure de violències masclistes. Quines accions es plantegen en aquest sentit?

L’erradicació de les violències masclistes és un objectiu de país i aquest ha de traduir-se en compromisos econòmics també, de manera que amb el pressupost de l’any 2023 arribem als 38,5 milions per a polítiques d’abordatge de les violències masclistes que en gran manera es destinen a reforçar la xarxa política d’atenció i recuperació de les dones i els fills que pateixen aquest tipus de violència. Això ens permet ampliar els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE), i aquest any està previst obrir-ne un a Tàrrega, el tercer de Lleida.

També hem reforçat els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) que trobem en tots els consells comarcals i municipis de més de 20.000 habitants. A més ja vam començar a finals de l’any passat amb el telèfon 900 900 120 d’atenció a les violències masclistes, proporcionant informació dels serveis existents, però que ara també proporciona assessorament psicològic telefònic i un primer acompanyament a les dones.

I aquí el missatge és molt clar: no és destí de les dones patir violència masclista sinó que de la violència masclista se’n surt, i amb aquesta especialització i els nous serveis volem que totes les dones tinguin l’oportunitat d’accedir a aquests recursos.

Hi ha més casos de violència masclista o es denuncia més?

Hi ha molta més conscienciació social, per tant s’identifica molt més ràpid si s’està patint una situació de violència masclista. També s’identifiquen les diferents situacions, històricament els serveis atenien fonamentalment situacions de violència masclista en l’àmbit de la parella i cada vegada estem veient més atencions també en l’àmbit de violències sexuals.

L’objectiu final és deixar la xifra a zero: 0 feminicidis, 0 agressions sexuals, 0 violències masclistes.. i el que podem garantir a curt termini és que qualsevol dona tingui recursos d’atenció a l’abast per recuperar-se.

Som a les portes del 8-M i encara existeix bretxa salarial de gènere. Com treballen per combatre aquesta desigualtat?

Certament, les dones guanyem gairebé un 20 per cent menys que els homes al llarg de l’any, i aquest fenomen de la bretxa salarial és una mostra de les desigualtats de gènere estructurals que encara queden a la societat i de forma específica en l’àmbit laboral. Aquestes desigualtats tenen diferents causes: hi ha més dones treballant a temps parcial de manera involuntària per les dificultats de conciliació de la vida laboral i familiar i hi ha discriminació en els complements que s’assignen a homes i dones. Entre les línies d’acció hi ha el TempsxCures, la gratuïtat en I2 i formacions per a empreses per valorar els llocs de treball en perspectiva de gènere.

Com valora la llei del ‘només sí és sí’, la llei trans i la reforma de la llei de l’avortament?

L’Estat espanyol clarament tenia deures pendents en aquests àmbits encara que podrien haver anat més enllà i incloure el dol gestacional, per exemple.