El Suprem eleva les penes als tres condemnats de 'la manada de Sabadell'

El Tribunal Suprem ha acordat elevar les condemnes als tres integrants de 'la manada de Sabadell' per l’"efecte intimidatori" que van exercir en la violació grupal d’una jove de 18 anys en aquesta localitat catalana el febrer del 2019. Els magistrats han explicat que en les agressions sexuals múltiples la conducta dels qui formen part del grup –encara que no siguin els autors de les violacions– tenen un plus de gravetat per la intimitat ambiental sobre la víctima que ha de ser qualificada com a cooperació necessària, no només complicitat.

En la sentència, el tribunal ha estimat el recurs de la Fiscalia i ha elevat de 13 anys i 6 mesos a 24 anys de presó la condemna als dos condemnats per complicitat en les tres violacions que va patir la jove, en ser considerats ara cooperadors necessaris de les mateixes i no còmplices. Així mateix, el Suprem ha elevat de 22 a 28 anys de presó la pena a un dels autors d’agressió sexual, a qui imposa 12 anys de presó com a autor de la violació i 16 anys més com a cooperador necessari de les dos agressions sexuals comeses per uns altres dos homes (un d’ells en rebel·lia i altre no identificat).

Els fets es remunten a la matinada del 3 de febrer de 2019, quan un dels acusats es va atansar a la víctima quan aquesta sortia d’una discoteca. L’home va agafar la jove –que llavors tenia 18 anys– pel coll, la va posar contra la paret i la va agredir sexualment. Després la va portar a una nau industrial, on eren la resta de condemnats –tots d’entre 25 i 30 anys– que la van violar repetides vegades fins que cap a les 7.30 hores la jove va aconseguir escapar i va demanar ajuda a uns veïns que sortien del seu garatge.

SUBMISSIÓ NO ÉS CONSENTIMENT

Els magistrats han incidit que els acusats "van crear la intimidació ambiental, van ser presents reforçant amb la seua participació totes les agressions, van encoratjar els autors, van dissuadir la víctima, van incrementar i van crear la situació de risc". I han remarcat, a més, que "la seua contribució no va ser esporàdica, accidental i prescindible, sinó causalment rellevant". "És a dir, van ser cooperadors necessaris i no simples còmplices dels delictes de violació", han apuntat els magistrats de la Sala Penal que, alhora, han considerat que en aquest cas "l’activitat dels coautors no és en absolut passiva, sinó absolutament determinant per doblegar la voluntat de la víctima". Al fil, el tribunal ha subratllat que "la intimidació va fer que la víctima adoptés una actitud de submissió, que no de consentiment"

COOPERACIÓ NECESSÀRIA

El Suprem ha explicat que el concepte de cooperació necessària s’estén als supòsits en què, "fins i tot no existint un pla preordenat, es produeix la violació en presència d’altres individus sense previ acord, però amb consciència de l’acció que conjuntament es realitza". "En aquests casos l’efecte intimidatori es produeix per la simple presència o concurrència de diverses persones, diferents del que consuma materialment la violació, ja que l’existència del grup pot produir en la persona agredida un estat d’intimidació ambiental. I és que la intimidació sempre i la intimidació grupal inexcusablement fan que la víctima adopti una actitud de submissió, que no de consentiment", han precisat els magistrats. A més, el Suprem ha recalcat que "en les agressions sexuals múltiples hi ha una intensificació de la intimidació que pateix la víctima amb efectiva disminució de la seua capacitat de resposta, donant lloc tot això a un augment qualitatiu de la gravetat de la situació, radicalment incompatible amb la complicitat."

DESESTIMA ELS RECURSOS DELS ACUSATS

En el marc de la resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Ramón Berdugo, el tribunal ha desestimat els arguments que van esbossar les defenses dels tres condemnats. En el seu recurs, un dels acusats va al·legar que se li havia aplicat "indegudament" la doctrina de la intimidació. Segons va apuntar la seua defensa, quan la víctima va arribar a la nau on es trobaven tots els acusats ja es trobava intimidada "per haver patit durant el camí una agressió sexual", per la qual cosa –segons el seu parer– no va influir en la jove la presumpta intimidació de la resta d’acusats que es trobava a la fàbrica. El Suprem ha respost que "el fet que la víctima hagués estat objecte d’una primera agressió sexual abans d’arribar al local (...) no és incompatible amb la intimidació que posteriorment van causar" tots els acusats.

El tribunal ha descartat que s’hagin vulnerat els drets fonamentals dels agressors, inclòs el de presumpció d’innocència. A 88 folis, els magistrats han assegurat que el tribunal d’instància els va condemnar amb prou proves, en referència –entre d’altres– als reconeixements fotogràfics practicats i les proves pericials que evidencien la presència dels acusats al lloc dels fets. "La valoració de la prova no va ser il·lògica, ni contrària a les regles de l’experiència humana, ni s’aparta injustificadament dels coneixements científics, sinó que s’ajusta al "criteri" racional", han apuntat per després afegir que "va existir prova legítima, de càrrec i motivada" i que la doctrina de l’Audiència Provincial i del TSJ "va resultar coherent amb els principis constitucionals".

LES PENES ORIGINALS

El 2021 l’Audiència Provincial de Barcelona va condemnar fins a 31 anys de presó a tres dels quatre jutjats de la 'manada de Sabadell' per les tres agressions sexuals. En concret, els magistrats van imposar 31 anys de presó a l’autor material d’una de les agressions i cooperador necessari de les altres dos; 13 anys i 6 mesos a uns altres dos processats per complicitat d’un delicte d’agressió sexual; i van absoldre el quart acusat, "en no haver-hi proves que acreditin la seua presència al lloc i hora dels fets".

Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar parcialment el recurs d’un dels acusats i li va considerar còmplice i no cooperador necessari de les dos agressions sexuals no comeses per ell, de manera que va establir dos penes per això de 4 anys i 6 mesos de presó en comptes de 9 anys, mantenint inalterable la condemna de 13 anys de presó per l’agressió sexual que ell va cometre. És a dir, que la condemna va passar a ser de 22 anys. Ara, el Suprem ha elevat les penes en estimar la pretensió de la Fiscalia que el que va ser considerat complicitat en les agressions sexuals dels tres acusats es qualifiqui com a cooperació necessària en els delictes.