La Seu Vella estrena Memorial

La Paeria inaugurarà dissabte vinent 4 de març un monument escultòric que recordarà les víctimes del camp de concentració que hi havia a la Seu Vella durant la Guerra Civil i que va funcionar entre els anys 1938 i 1940. Un acte que parteix de la petició de la Plataforma Memorial Seu Vella, integrada per diferents entitats de l’àmbit de memòria democràtica de la ciutat, i que va impulsar una recollida de firmes per fer realitat aquest memorial. El monument, que s’inaugurarà davant de la Porta del Lleó, és un dels tres projectes que van presentar alumnes de l’Escola Municipal de Belles Arts.

L’acte està obert a les famílies de les 7.000 persones que van estar internades en el camp i a la ciutadania en general. Segons la investigació d’historiadors, el de la Seu Vella és un dels sis camps de concentració franquistes que hi va haver a les comarques lleidatanes, el segon de la capital al costat del de l’antic Seminari (actual Rectorat). A més de la inauguració del monument, dissabte es presentarà un pretràiler d’un documental sobre el camp de concentració a la Seu Vella que estan preparant tres alumnes del curs de realització audiovisual d’Ilerna.

Compten amb la col·laboració d’historiadors, entitats i familiars de presoners. Al capdavant d’aquest documental es troben, compartint la direcció, Carlos Roiger, productor; Oriol Andrés, guionista, i Guifré Muixí, editor. Entre les persones que apareixeran a la cinta estan l’historiador Gerard Pamplona, que va fer una investigació que va publicar fa un any en un llibre sobre el camp de la Seu Vella.

També abordarà altres tragèdies de la Guerra Civil com el bombardeig del Liceu Escolar. Sobre com va sorgir aquesta idea, Oriol Andrés va explicar que el germà de l’avi del seu pare va estar intern en aquest camp de concentració i que, al costat dels seus companys, van pensar que seria molt interessant i “necessari” aprofundir sobre “uns fets que molts desconeixen”. Bartomeu Andrés Llovera va estar dos anys al camp de concentració de la Seu Vella.

“A casa mai no se’n parlava, per això diem que aquest documental és la història que no ens van explicar els nostres avis”. Segons va assenyalar Carlos Roiger, esperen que pugui ser un document obert a tota la ciutadania.

La llei obligarà a retirar en dos anys els símbols franquistes

La nova llei de memòria democràtica obligarà a retirar els símbols franquistes de l’espai públic en un termini màxim de dos anys.

Aquest és un dels principals aspectes de l’avantprojecte de llei, que el Govern aprovarà dimarts vinent i després començaran els tràmits parlamentaris per a la seua aprovació definitiva. Ahir, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va assenyalar que amb aquesta nova norma el jutge “tindrà més força” per autoritzar la retirada del monument franquista de Tortosa. El text preveu sancions contra actes d’enaltiment del franquisme i introduir la memòria democràtica en el currículum educatiu des de Primària.

La llei disposa que el Govern ha d’incloure la perspectiva de gènere en les polítiques de memòria i reforçarà el dret a accedir als documents. També inclou el dia 14 d’abril com el Dia de la Proclamació de la República i el 7 de novembre com el Dia de l’Assemblea de Catalunya.