Una anàlisi de la UdL conclou que no s'ha demostrat que jugar a escacs millori el rendiment acadèmic
El treball de la UdL calcula que entre el 57 i el 60% dels estudis sobre intel·ligència i el 100% dels centrats en rendiment acadèmic podrien ser falsos positius
Imatge d'arxiu d'escacs
La ciència encara no ha demostrat de manera fefaent que aprendre o practicar escacs millori el rendiment acadèmic o la intel·ligència d'infants i joves. Així ho afirma el professor del Departament de Psicologia de la Universitat de Lleida (UdL) Àngel Blanch després de realitzar una metanàlisi de 45 recerques desenvolupades en 19 països diferents. D'aquestes, un 84% (38) van informar sobre efectes positius, mentre que només el 16% (7) parlen d'efectes nuls. Les conclusions de Blanch, publicades a la revista 'Educational Psychology Review', indiquen que la majoria d'estudis presenten problemes estadístics. El professor de la UdL ha analitzat 208 proves estadístiques d'aquestes recerques, 100 en intel·ligència i 108 en rendiment acadèmic.
Segons Blanch, aquest tipus d'estudis solen tenir associats tres problemes importants. En primer lloc, tendeixen a "ignorar la dificultat" que implica transferir les habilitats apreses en una tasca a altres dominis que substancialment impliquen "capacitat molt diferents". En segon, tenen diverses "deficiències" pel que fa al disseny de recerca. I en tercer, es basen en anàlisis estadístiques amb proves de significació d'hipòtesi nul·la, les quals poden comportar diversos biaixos.
El seu treball estima que entre el 57 i el 60% dels estudis sobre intel·ligència i el 100% dels centrats en rendiment acadèmic podrien ser falsos positius, és a dir, que reivindiquen un suposat impacte positiu dels escacs tot i que en realitat és inexistent. De la mateixa manera, indica que la probabilitat de detectar un efecte real d'aquest joc de tauler en les habilitats cognitives estaria només entre el 53 i el 57% i en el cas del rendiment acadèmic, entre un 25 i un 30%. Aquestes dades, discrepen notablement del 84% d'estudis analitzats que informaven favorablement sobre els beneficis dels escacs, destaca el professor.
Les conclusions de l'estudi apunten doncs a que l'evidència disponible actualment sobre els beneficis dels escacs està altament esbiaixada i s'hauria de considerar amb moltes reserves. Per tot plegat, Àngel Blanch considera que les intervencions educatives amb continguts relacionats amb els escacs s'haurien de focalitzar en habilitats amb un potencial de transferència més propera, com per exemple en la concentració, la motivació, o l'acceptació i atribució de responsabilitats davant els fracassos.
