Urgències atén entre una i dos menors al dia a Lleida amb tendències suïcides

Les atencions per salut mental s’han disparat des de la pandèmia, també per conducta suïcida. A l’hospital Sant Joan de Déu de Lleida, les derivacions d’Urgències de l’Hospital Santa Maria per conducta suïcida en nens i adolescents s’han multiplicat per quatre i de mitjana, si abans de la covid s’atenien entre un i dos casos a la setmana, ara són entre un i dos casos al dia. També es detecten casos derivats des de l’atenció primària i fins i tot des dels mateixos centres escolars.

061 Telèfon Línia d’atenció contra el suïcidi posada en marxa per Salut.  024 Atenció Telèfon del ministeri de Sanitat

La psicòloga clínica Sara Marco, del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’hospital Sant Joan de Déu de Lleida, assenyala que també ha baixat l’edat d’aquests menors atesos en el programa de risc suïcida del centre, fins als 10 anys. “No solen demanar ajuda de forma immediata, primer busquen les seues estratègies, fins que la desesperació els fa plantejar-se verbalitzar-ho”, comenta. Entre els factors que poden ser darrere d’aquestes conductes, Marco apunta a aquells més immediats com pot ser l’exposició a les xarxes socials i la frustració que va generar el confinament.

Però assenyala que han detectat un canvi social en el qual els adolescents toleren menys la frustració i se senten desbordats pels reptes que els planteja l’adolescència. “Se senten sols, desconnectats de tot i les xarxes socials exerceixen la seua influència, amb continguts que moltes vegades no tenen la maduresa de processar,” remarca. Per a la psicològica, és essencial treballar des de la prevenció i no només apostar per incrementar els recursos per a l’atenció.

“És més important que no arribin a estar malament”, destaca. Per a això, aposta per un pla de prevenció que es pugui treballar des dels centres escolars per gestionar les emocions i treballar l’autoestima. També és important limitar l’exposició a certs continguts a la xarxa i l’ús dels telèfons mòbils.

“Prohibir-ne l’ús a les escoles sí que podria ser una norma”, indica. Per abordar aquesta problemàtica, Sara Marco assenyala que la família i l’entorn és fonamental. “No sempre hi ha senyals d’alerta, perquè hi ha casos en els quals és molt difícil detectar una conducta suïcida, però si hi ha qualsevol sospita, s’ha de preguntar i demanar ajuda”, assenyala.Els experts assenyalen que els problemes de salut mental s’han disparat, també entre els més joves. Segons dades de l’Associació Espanyola de Pediatria, la pandèmia ha provocat un augment de fins al 47% en els trastorns de salut mental en els menors.

Aragonès: “Cada jove que es treu la vida és un fracàs col·lectiu” El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va assenyalar ahir sobre el cas de Sallent i va admetre que “cada jove que es treu la vida és un fracàs col·lectiu com a societat”. En aquest sentit, va subratllar que “s’ha de fer molt més” per evitar que passi. Aragonès va afegir que la salut mental dels joves preocupa el Govern i va dir que “des del primer dia, s’ha incrementat el suport” en aquest àmbit. Així mateix, va recordar que hi ha dos investigacions en marxa, la del departament d’Educació i la judicial, i va demanar respecte per a la família. En aquest sentit, va dir que s’ha creat la figura del referent de benestar emocional i s’ha actualitzat el codi de risc de suïcidi que, segons va subratllar, ha ajudat a prevenir que molts casos s’acabin materialitzant.