Els gossos de Txernòbil podrien ser genèticament diferents per la radiació

Un estudi genètic amb 302 gossos salvatges de la Zona d’Exclusió de Txernòbil (ZEC) ha identificat poblacions canines genèticament diferents entre si i de gossos d’altres llocs del món. L’estudi afirma que "la singular diversitat genètica d’aquests gossos" els converteix en "candidats ideals" per a futurs estudis destinats a comprendre els efectes genètics a llarg termini dels entorns altament radioactius sobre la salut de les poblacions de grans mamífers.

La investigació, els detalls de la qual es publiquen aquest divendres a Science Advances, ha estat dirigida per Gabriella Spatola, del National Human Genome Research Institute de la Universitat de Carolina del Sud, i per Elaine Ostrander, del National Human Genome Research Institute. Poc després que l’abril de 1986 es produís a Txernòbil la catàstrofe nuclear més important de la història, el govern soviètic va ordenar evacuar la zona que envolta la central nuclear (CNPP) i sacrificar els animals domèstics. La ZEC va ser dividida en quatre zones concèntriques. D’elles, la quarta (la més propera a la central i la més perillosa) té un radi de 30 quilòmetres.

Amb els anys, la falta d’humans va afavorir el retorn de la vida silvestre i la presència d’animals salvatges, alguns d’ells, com els gossos, descendents dels animals domèstics que van quedar allà. Alguns estudis han analitzat els efectes genètics de l’exposició a la radiació ionitzant (se sap que eleva les taxes de mutació genètica en diverses espècies de plantes i animals), però continua sense estar clar com pot afectar poblacions d’animals grans com els gossos. Per esbrinar-ho, Spatola i el seu equip van utilitzar mostres de sang de 302 gossos silvestres recollides entre 2017 i 2019 per la Chernobyl Dog Research Initiative, que des de 2017 fa atenció veterinària a aquests gossos i recull mostres per realitzar anàlisis genètiques.

Les mostres es van recollir en gossos que vivien a la ciutat de Txernòbil (a 15 km) i a Slavutitx (a 45 km). L’equip va identificar 15 estructures familiars complexes exclusives de la població de Txernòbil en comparació amb altres gossos de tot el món, i amb àmplies variacions genòmiques dins i entre ubicacions geogràfiques de la ZEC, la qual cosa suggereix que aquests gossos es desplacen entre emplaçaments, viuen a prop uns dels altres i es reprodueixen lliurement.

En vista d’aquestes dades, l’estudi conclou que "la població canina de Txernòbil té un gran potencial per fonamentar estudis de gestió de recursos mediambientals en una població resurgente".

CRÍTIQUES A L’ESTUDI

Tanmateix, en declaracions al SMC Espanya, James Smith, de la Universitat de Portsmouth (Regne Unit), creu que l’estudi "només mostra que hi ha una barreja diferent de races i famílies a Txernòbil en comparació amb altres llocs, la qual cosa no és un descobriment sorprenent, ja que la població actual depèn de la barreja particular de races que van sobreviure al sacrifici d’animals domèstics el 1986".

I afegeix: "Em sorprèn que els autors no indiquin clarament a l’article que els seus resultats no demostren que la radiació estigui causalment relacionada amb les diferències en l’estructura de la població de gossos de Txernòbil" i que afirmin que aquests gossos poden ser genèticament diferents a causa de la radiació quan l’article "no presenta proves que recolzin una relació causal entre l’estructura de la població i la dosi de radiació".

En la mateixa línia, Germán Orizaola, de la Universitat espanyola d’Oviedo, creu que l’estudi només descriu com és l’estructura de la població silvestre de gossos de Txernòbil però en no incloure dades sobre l’exposició a radiació, no serveix per estudiar els efectes de la radiació en aquests animals. A més, puntualitza l’investigador espanyol, el treball es va fer entre 2017 i 2019, quan els nivells de radiació a la zona s’han reduït més d’un 90 % des de l’accident, i els isòtops més nocius per als organismes vius, com l’I-131 fa dècades que han desaparegut.