La Paeria va inaugurar ahir un memorial a la Seu Vella dedicat als presos del camp de concentració franquista que va acollir aquest monument

El Turó de la Seu Vella ha viscut episodis molt foscos que han estat silenciats al llarg de la seua història. Entre el 1938 i l’agost del 1940, el monument més emblemàtic de la capital del Segrià es va convertir en un camp de concentració franquista pel qual es calcula que van passar uns 7.000 presos. Per recordar totes aquelles persones que van ser tancades en condicions infrahumanes i sense un judici previ, la Paeria va inaugurar ahir un memorial en un dels murs d’accés a la Seu Vella, davant de la Porta del Lleó.

La iniciativa ha estat fruit de la “tossuderia democràtica” d’una quinzena d’entitats socials i culturals de la ciutat que, juntament amb l’historiador Gerard Pamplona, fa tres anys van conformar la plataforma Memorial Seu Vella per dignificar les persones que van estar empresonades en aquell camp. L’emotiu acte d’ahir va ser presidit per l’alcalde, Miquel Pueyo, que, al costat dels regidors Sandra Castro i Toni Postius, van descobrir l’escultura Sequera, creada per les alumnes Olga Kurylyshyn i Sheila Salse de la Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol. Es tracta d’una font no funcional que només brollarà els dies de pluja, en record d’un dels molts turments que van patir els empresonats: la set.En representació de les famílies de les víctimes, hi va participar l’escriptor Joan Pinyol, l’avi del qual va morir als quaranta-un anys a causa del tifus en aquesta presó i va ser traslladat de la fossa comuna del cementiri de Lleida al Valle de los Caídos sense el consentiment de la família.

“Infeccions, afusellaments, pandèmies i un malviure constant era el que aquí es patia. Sempre he mirat la Seu Vella amb el cor trist i encongit, però a partir d’avui, una mica menys”, va destacar Pinyol, que va reclamar “trencar una vegada per sempre l’oblit del passat”.

Documental sobre els espais de repressió

“El meu pare es deia Francesc Segura, era de Maials i es va allistar voluntari per lluitar a la guerra quan tenia 18 anys, amb molta pena dels seus pares i les seues germanes.

Quan va acabar el conflicte les tropes franquistes el van agafar presoner i el van portar al camp de concentració de la Seu Vella, on malvivien en unes condicions pèssimes, amb fred, gana i foscor. Un dia van agafar un grup de presos, entre ells el meu avi, i els van traslladar als baixos del Palau de la Paeria per torturar-los cruelment durant hores, un escenari de la repressió a Lleida que poc es coneix. El meu pare va sobreviure a aquest horror, però mai va tornar a ser el mateix.

La repressió va continuar després de la guerra, amb denúncies falses per part de veïns i assalts a casa nostra.” “Va morir als quaranta anys, quan jo en tenia divuit. Parlava poc del que va viure i el seu testimoni em va arribar a través de les meues ties. L’acte d’avui és molt bonic, però no podrà esborrar mai el que va passar.

Sempre que veig la Seu Vella i l’edifici de l’ajuntament recordo aquests episodis tan foscos i no puc evitar sentir una gran pena.”Alumnes de l’escola de FP Ilerna estan preparant un documental per explicar la història del camp de concentració de la Seu Vella i la resta d’espais de repressió que hi va haver a Lleida. Oriol Andrés, l’avi del qual va estar pres en aquest camp, és un dels responsables del projecte. “Creiem que tothom té una història per comptar”, va assenyalar Andrés, que va fer una crida als familiars de les víctimes a participar en el documental i contactar-hi al correu projecteilernam12@gmail.com.