Aquestes són les claus per educar un gos

Sentit comú, respecte mutu i empatia són tres de les claus per a educar a un gos que ressalta l'educadora canina i experta en conductivisme Sandrine Nataf-Otsmane, que acaba de publicar en castellà el llibre "Tu perro y tú. Educación positiva y cómplice" (Ed.Larousse).

El llibre, de 96 pàgines i il·lustrat amb múltiples fotografies de tot tipus de gossos, és un recopilatori de les últimes dades científiques sobre les conductes d'aquests animals de companyia i, segons l'autora, és "el fruit d'un treball fet sobre el terreny durant anys". "Tinc la voluntat de voler canviar la qualitat de vida dels gossos i dels seus humans, perquè viure amb aquest animal és un privilegi: subestimem tot el que pot aportar-nos i oferir-nos", comenta l'experta, que rebutja considerar al gos com "una màquina d'obediència dedicada intensament a nosaltres", explica l'especialistes francesa en el seu nou llibre.

Segons Nataf-Otsmane, diplomada en la EcoleNationale Vétérinaire d"Alfort en comportament del gos, l'animal considerat millor amic de l'home també ha de "comprendre, analitzar, triar, improvisar davant situacions noves", per la qual cosa demana "perdó" per haver utilitzat anteriorment mètodes d'ensinistrament que no tenien en compte que els gossos "han de prendre lliurement les seves decisions". "Les recerques d'aquests últims anys han revolucionat la nostra comprensió del gos: la ciència ens permet concretar millor les seves necessitats, les seves expectatives i les nostres, les seves competències i la seva vulnerabilitat en el si de la nostra societat", explica Nataf-Otsmane, que adverteix, no obstant això, que "amb la teoria no és suficient: la pràctica quotidiana ha d'impregnar-se d'aquesta teoria".

Per això, l'educadora canina proposa un nou mètode d'educar als cans que fins i tot ha registrat a l'Institut Nacional de la Propietat Industrial de França. A explicar aquest mètode dedica el seu nou llibre, en el qual destaca la importància "de l'amor i la complicitat per a un aprenentatge mutu". "El meu mètode d'educació canina –confessa– es basa en el paper de l'oxitocina, aquesta hormona de l'amor i de l'afecte secretada durant el temps que passem amb el gos: quan rep afalacs, marques d'interès i de simpatia, així com amb els contactes afectuosos, segrega una major quantitat d'aquesta hormona, la qual cosa li facilita el benestar".

El gos ens proporciona presència, complicitat i intercanvi en l'aventura afectiva. Ens ofereix seguretat i aporta molt al nostre univers físic i mental. Les relacions que establim amb ell són senzilles, espontànies i sense ambivalència

Segons l'educadora, l'amo d'un gos ha de ser "la figura d'afecte i seguretat" del ca, que "és un observador molt fi: es passa el dia observant-te per a entendre't millor, per a llegir les teves expressions, desxifrar el no verbal, desencriptar les teves intencions i atencions...". Després de recomanar encaridament que l'animal faci exercici cada dia, l'autora assegura que "un gos pot aprendre noves conductes tota la seva vida" i reafirma que "un passeig diari és essencial". El llibre també descriu els problemes físics que poden patir els cans, que reparteixen el seu pes entre un 60% en les potes davanteres i un 40% en les posteriors, i dona recomanacions per a la salut psicològica de les mascotes perquè no es tornin agressives.

Nataf-Otsmane també bandeja algunes de les idees preconcebudes que tenen alguns propietaris de gossos, com que cal adquirir el cadell quan els fills són petits, que el gos hagi de menjar una vegada l'amo ja hagi acabat de fer-ho, que no es pugi al sofà perquè acabarà dominant a l'amo, que només pugui menjar pinso o no anar a veure'l quan plora a la nit.

L'educadora, que reconeix que el llibre pot causar polèmica, rebutja de pla els mètodes d'educació que violenten físicament als gossos, i insisteix que la millor manera d'educar a un gos és aprendre a comprendre-li, a escoltar-li i a mirar-li.