Un estudi descarta relació entre l'ús del mòbil i el càncer de l'encèfal

Un estudi de la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer no observa correlació entre l’ús dels telèfons mòbils i els càncers de l’encèfal i afegeix que hi ha una tendència ascendent de la incidència d’aquest tipus de tumor en els anys 80 del segle XX, compatible amb el període de millores en les tècniques diagnòstiques, que després s’estabilitza. També indica que no es pot descartar la possible existència d’una correlació feble o que es necessiti un període d’anàlisi més prolongat per poder establir una possible correlació.

Aquests són alguns dels resultats d’aquest estudi sobre les tendències de la incidència de tumors del sistema nerviós central entre 1985 i 2015, a fi de poder establir una hipòtesi sobre la possible influència de la millora dels mètodes de diagnòstic i l’augment en l’ús de telèfons mòbils, ha detallat aquest dilluns el govern riojà en una nota.

Els resultats de la investigació, en la qual ha participat el Registre de Càncer de La Rioja, mostren que, en homes adults, les taxes d’incidència de tumors malignes de l’encèfal es van mantenir estables entre 1985 i 2015. En el cas de les dones, van augmentar al voltant d’un 2 % anual fins 1999 i, posteriorment, es van mantenir estables fins el 2015. Els tumors infantils no presenten una tendència estadísticament significativa ni globalment ni en cap dels tipus tumorals estudiats.

En analitzar-se els tipus tumorals s’observa un increment de gliomes i tumors embrionaris des de 1985 fins el 1991, "molt probablement també com a conseqüència de les millores diagnòstiques implementades en aquests anys". Aquesta investigació recomana continuar amb el monitoratge de les tendències d’aquests tumors encefàlics per detectar un possible augment de la incidència que pogués fer sospitar la seua relació amb possibles factors ambientals, amb la inclusió, entre ells, de l’ús més gran|important de la telefonia mòbil durant les últimes dècades.

NI A FAVOR NI EN CONTRA

Aquesta anàlisi, ha precisat, no pot prendre’s com una demostració ni a favor ni en contra de possibles relacions causals entre l’exposició de la població a camps electromagnètics de radiofreqüències i la incidència de tipus específics de càncer. Tanmateix, ha considerat que sí que dona una idea de la magnitud d’aquestes malalties al llarg del temps i de si es pot sospitar i definir hipòtesi sobre un efecte d’aquests factors segons l’evolució de la seua incidència. L’estudi ha analitzat la incidència dels tumors malignes de l’encèfal en un interval de temps que abasta tres períodes amb diferents graus d’utilització de telèfons mòbils: un primer en el que pràcticament no s’utilitzava la telefonia mòbil, un segon de desplegament massiu i un tercer d’ús massiu. Ha recordat que, el 2021, el Ministeri de Sanitat va publicar el Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient, entre les línies d’intervenció figura promoure la investigació i la difusió dels efectes de l’exposició de la població a camps electromagnètics de radiofreqüències.

Una de les accions proposades és estudiar i analitzar les taxes d’incidència dels tumors del sistema nerviós central, especialment els de l’encèfal; i fer el seguiment de la seua evolució en la població espanyola. El Ministeri, per complir aquest objectiu, va sol·licitar la cooperació de la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer, que ha realitzat una anàlisi de les tendències de les taxes d’incidència dels tumors de l’encèfal per sexe, edat i tipus de tumor.