Les claus de la nova llei del sistema universitari (LOSU) aprovada avui al Congrés

El Congrés ha aprovat definitivament aquest dijous la llei orgànica del sistema universitari després del seu pas pel Senat. La norma ha obtingut 182 vots a favor (PSOE, Unides Podem, ERC, PDeCAT, PNB i Més País), 157 en contra (PP, Vox, Cs i CUP) i 8 abstencions (Junts i Bildu). El text entrarà en vigor al cap de 20 dies de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La norma es compromet a destinar un mínim de l'1% del PIB al sistema universitari, quan actualment és del 0,7%. En l'àmbit laboral, s'estableix una reducció de la temporalitat dels docents del 40% al 8%, mesura que beneficiarà 25.000 professors associats que passaran a tenir una plaça indefinida.

El text ha incorporat la prohibició d'incrementar les taxes en un futur, ja que només es podran mantenir o abaixar. També es modifiquen els requisits per ser rector, eliminant el que s'estableix que s'ha de ser catedràtic i obrint la possibilitat que ho sigui personal laboral i no només funcionari.

En l'àmbit del professorat hi ha altres mesures, com que el professorat temporal pugui accedir i promocionar en la carrera acadèmica mitjançant el reconeixement de la seva experiència docent en alguns concursos a ajudant a doctor. També hi estableix el foment dels contractes predoctorals per a aquells que vulguin incorporar-se a la carrera acadèmica.

Es recupera el valor original de la figura de professor associat, limitant la seva docència a un màxim de 120 hores lectives. A més, s'incorpora la figura del professorat substitut amb la finalitat exclusiva de substituir el personal PDI amb dret a reserva de lloc de feina que suspengui temporalment els seus serveis.

Formació al llarg de la vida

El text que ha tirat endavant incideix també en la formació al llarg de la vida. Així, s'establiran títols propis de formació al llarg de la vida mitjançant modalitats diverses, incloses microcredencials, micrograus i altres programes de curta durada, que podran tenir reconeixement acadèmic. Les administracions públiques fomentaran programes de beques i ajudes a la formació al llarg de la vida en el marc de les polítiques de foment de la mobilitat internacional.

Tres etapes per a la carrera acadèmica

La llei redueix de quatre a tres les etapes de la carrera acadèmica: accés, estabilització i promoció. Així, des de l'inici dels estudis de doctorat fins a l'estabilització només han de passar 10 anys. L'accés a la carrera es farà amb la figura de l'ajudant doctor, amb un contracte de sis anys, i no de cinc com ara, i accedint per concurs públic. Passats aquests sis anys es podrà aconseguir l'estabilització a través de les figures de Titular d'universitats o de Permanent laboral, mitjançant acreditació i un concurs públic. La figura de promoció serà la de Catedràtic.

El text també introdueix mesures per incidir i millorar la internacionalització del sistema. Entre d'altres, l'impuls de títols compartits amb universitats europees, regionals i internacionals. També es facilita l'accés a un visat per fer pràctiques o treballar a l'estranger.

Un 25% de representació estudiantil al claustre

La nova llei planteja un model de governança amb claustre, consell de govern, consell d'estudiants i consell social. Al claustre es garanteix un mínim del 25% de representació dels estudiants, un 51% per al personal docent i investigador funcionari o permanent laboral.

D'altra banda, es fixa que les universitats, públiques o privades, hauran de comptar amb plans d'igualtat, mesures per eliminar la bretxa salarial i protocols contra tota mena d'assetjament. També seran obligatòries les unitats d'igualtat i les de diversitat i tots els òrgans i comissions d'avaluació o selecció de personal hauran de ser paritaris. A més, als concursos es podran aplicar accions positives per contractar al sexe menys representat.