Per què cada vegada es produeixen més delictes sexuals entre menors?
Les denúncies d'agressions sexuals en mans de joves van augmentar un 58% entre 2020 i 2021
L’últim cas de violació grupal perpetrada per menors d’edat -a Badalona i amb una nena d’11 anys com a víctima- ha tornat a posar sobre la taula les agressions sexuals en mans de joves, les denúncies dels quals van augmentar un 58% entre 2020 i 2021, segons les últimes dades disponibles. El 2021 es van incoar 2.625 procediments per delictes contra la llibertat sexual amb menors implicats, davant els 1.661 de 2020, segons la Memòria anual de la Fiscalia.
A més, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va comptabilitzar 439 menors condemnats per delictes sexuals el 2021 (un 12,6% més que l’any anterior), els quals van cometre 609 delictes de naturalesa sexual, gairebé 300 amb un menor de 16 anys com a víctima de l’agressió. Entre les violacions grupals amb menors implicats més sonades de l’últim any destaquen les de Burjassot (València), Pulpí (Almeria) i Vila-real (Castelló), tres agressions que formen part de les 211 comptabilitzades per Feminicidio.net des de 2016, any en què va tenir lloc el mediàtic cas de La Manada.
La directora de polítiques d’infància de Save the Children, Catalina Perazzo, destaca en declaracions a EFE que el problema principal és la "falta d’educació sexoafectiva" i de prevenció, però també el consum de pornografia cada vegada a una edat més primerenca. Coincideix amb ella el fiscal de sala coordinador de Menors, Eduardo Esteban, qui adverteix que des de 2015 s’observa un increment "sorprenent" dels delictes contra la vida i en l’àmbit de la llibertat sexual protagonitzats per menors d’edat.
ALERTA PEL CONSUM DE PORNOGRAFIA
L’estudi de Save the Children "(Des)información sexual" evidencia que per al 30% dels menors el porno és la seua "única font d’informació sobre sexualitat", una cosa|mica preocupant si es té en compte que l’adolescència "és l’etapa en què es forma no només la personalitat, sinó també el desig" i les apetències sexuals, en paraules de Perazzo.
En aquest sentit, Esteban alerta que cada vegada són més els nens i adolescents que acudeixen|van a la pornografia "com si fos un tutorial", una banalització de les relacions sexuals que al seu parer pot estar darrere de l’augment de delictes contra la llibertat sexual. En aquests vídeos "es reprodueixen rols de gènere nocius" en què la violència sol ser protagonista, i que els adolescents imiten en les seues relacions sexuals "no sempre amb el consentiment de la parella", avisa Perazzo.
MÉS CONSCIÈNCIA SOCIAL
Una altra de les raons per les quals augmenten les denúncies d’agressions sexuals és la més consciència social de les dones respecte a la seua llibertat sexual i la ruptura del tabú entorn d’aquests crims. "Sempre hi ha la paradoxa que volem que es redueixi el nombre d’agressions, però també en certa manera que augmentin, perquè això significa que es verbalitzen i detecten millor," ressalta Parazzo.
Segons les últims dades del Ministeri de l’Interior, entre el gener i el setembre de l’any passat es van registrar 14.674 delictes contra la llibertat sexual, un 16,3% més que l’any anterior. D'aquests, 1.954 van ser violacions, xifra un 21,5% superior a la registrada en 2021.No obstant, la professora de criminologia de la Universidad Pontificia Comillas i secretària general de la Fundació per a la Investigació Aplicada en Delinqüència i Seguretat (Fiadys), Meritxell Pérez, adverteix de què aquestes agressions "no són res nou". "El que passa és que ara ens n'assabentem", subratlla.
"Ara som més conscients gràcies als avenços del feminisme, que ens fa capaços d’organitzar-nos com a societat per donar resposta i ser contundents davant d’aquestes conductes, que abans s’empetitien o s’intentaven tapar," afegeix.
EL PERFIL DELS AGRESSORS
El perfil d’aquests agressors, segons Pérez, són grups de joves "a la recerca de sensacions, que actuen en un context de lleure i consum", sense antecedents d’altres delictes sexuals i que "no anticipen les conseqüències". "Ho veuen com una part més de les activitats dins del seu grup para sortir i passar-s'ho bé", assenyala l’experta, que opina que els agressors més joves "tenen la falsa sensació que els seus actes no portaran conseqüències" i "no són capaços d’empatitzar amb la víctima, que és un mer instrument per a la finalitat de passar-s'ho bé amb els col·legues".
Pérez també ressalta que l’adolescència és una etapa en què "es trenquen moltes normes" i hi ha molta "conducta antisocial". "Proven els límits, necessiten diferenciar-se dels adults i és una manera de reivindicar la seua adultesa", destaca l’experta, qui assegura que en moltes ocasions els agressors "no comprenen el dany que causen" i no acaben tenint una carrera criminal.
Una altra característica que es repeteix, apunta el fiscal Eduardo Esteban, és l'enregistrament d’aquestes agressions i d’altres delictes comesos per menors. "Fins a l’extrem que ens preguntem si la satisfacció que busquen és aquesta", la de donar publicitat als seus actes.