La UdL acull l'obertura dels actes per commemorar el centenari del naixement del bioquímic lleidatà Joan Oró

L’Auditori de la Universitat de Lleida, al campus de Cappont, va acollir ahir l’obertura de l’Any Joan Oró per retre homenatge en el centenari del seu naixement al bioquímic lleidatà, “que estimava la ciència i tenia emoció per la vida”, segons van destacar familiars, autoritats i figures del món cultural i científic.

En l’acte inaugural, al qual també va assistir l’escriptor Josep Vallverdú, que va nàixer el mateix any que Oró, va intervenir la filla del científic, Maria Elena Oró, que va recordar el llegat del seu pare, del qual va posar de relleu la seua “enorme curiositat” per conèixer l’origen de la vida. En una carta que ella havia escrit als seus nets, va recordar que el seu pare sempre deia que “som pols d’estrelles” i que “estimava la ciència i que la ciència li parlava”. “Deia que només una societat ben informada serà capaç d’enfrontar-se als reptes del segle XXI”, va destacar, i va afegir que el seu pare ja parlava de la importància de distribuir els escassos recursos naturals per “viure en harmonia i en pau”.

Per la seua part, el rector de la UdL, Jaume Puy, va destacar que Joan Oró “forma part del paisatge de Lleida” i va recordar que ja quan era forner “es plantejava l’origen de la vida”. Després de destacar el seu coratge i la seua motivació, que el va portar a fer carrera als EUA, Puy va assenyalar que Oró, que va qualificar com “el científic lleidatà més influent de tots els temps”, era un “entusiasta de la ciència” i que va deixar un llegat per a tota la humanitat. El president de la Diputació, Joan Talarn, va afirmar que el 2023 és un any molt important per a les comarques lleidatanes, pels centenaris de Joan Oró i Josep Vallverdú, que va qualificar com un homenatge al talent lleidatà.

“Hem de fomentar aquest talent investigador i emprenedor perquè és treballar pel territori”, va assenyalar. Un referent a nivell mundial és també el que va subratllar de Joan Oró l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo. El paer en cap, que va agrair la presència en l’acte dels exalcaldes Antoni Siurana i Àngel Ros, va recordar que l’Any Oró és una “gran oportunitat” per celebrar l’impacte del científic lleidatà i “projectar-ne els valors, les aspiracions i la dignitat en les generacions futures”.

Els presents ahir a l’Auditori de la UdL van poder veure un vídeo en el qual parlaven diferents personalitats del món científic que van conèixer Joan Oró i el seu llegat. El van qualificar de perseverant, inquiet, obert, senzill i proper, que “mai tenia un no per a ningú” i que “tenia ganes d’ajudar”, amb “curiositat per saber cada dia més i més”. Van destacar les seues “ganes de viure, de descobrir”, la seua generositat i les seues idees “sinceres i rigoroses”. Un llegat que encara continua estant molt present, com va dir el catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València, Juli Peretó, que va repassar les aportacions científiques de Joan Oró.

Per la seua part, el comissari de l’Any Oró, Joan Anton Català, va explicar que els objectius del centenari són explicar la figura del professor Oró, atansar al públic l’origen de la vida, incentivar vocacions científiques entre els més joves i, sobretot, “celebrar la vida”. Entre la cinquantena d’activitats programades per als propers mesos, Català va destacar l’exposició itinerant que s’inaugurarà al setembre a l’IEI, així com conferències per tot Catalunya i que també es faran a la Universitat de Houston. Hi haurà un festival al Parc Astronòmic del Montsec, un conte infantil, un documental i actes de reconeixement a Brussel·les i els EUA. En l’acte inaugural van participar alumnes del Conservatori Municipal de Música i de l’Aula de Teatre de Lleida. La clausura va ser a càrrec del conseller d’Universitats, Joaquim Nadal, que va afirmar que Oró “no temia fer-se preguntes fonamentals que trencaven amb el pensament tradicional”. Nadal va indicar que “el sistema català d’universitats i investigació ha progressat molt” i que “el repte és continuar avançant per continuar retenint i captant talent investigador”.

Un descobriment clau Joan Oró i Florensa va dedicar la seua carrera a l’estudi de l’origen de la vida. Entre les seues aportacions destaca el descobriment de la síntesi de l’adenina, un dels principals components de l’ADN i crucial en els processos cel·lulars de generació d’energia. Va ser assessor a la NASA en l’anàlisi de mostres lunars de l’Apollo i molt especialment en el disseny de les missions Viking a Mart.

“Sempre parlava de ciència, fins i tot al sopar”, diu la seua filla

Maria Elena Oró, filla del científic lleidatà nascut a la Bordeta i presidenta d’honor de la Fundació Joan Oró, es va mostrar ahir “molt il·lusionada” i “agraïda” per l’homenatge que es retrà al seu pare amb motiu del centenari del seu naixement. En declaracions abans de l’acte inaugural, va recordar algunes anècdotes familiars quan vivien a Houston. “Treballava molt a la universitat i quan venia a casa a sopar sempre parlàvem de química i de les estrelles.

Era una manera d’aprendre. Era científic sempre, mai parava”, va destacar. De fet, va assenyalar que la passió del seu pare pels estudis “ens va portar a fer carrera a mi i als meus germans, que som tots doctors”. També va recordar la seua mare, que era professora. Maria Elena Oró va destacar, sobre el llegat del seu pare, que “deixa humilitat i sensibilitat. Sempre ens recordava que som pols d’estrelles”. També va tenir paraules de reconeixement per als seus cosins, en especial a Francesc Oró, “que han treballat molt perquè aquest homenatge sigui una realitat”.