Les persones sociables viuen un 200% més que la resta

Un equip de científics xinesos asseguren haver descobert que la participació freqüent en activitats socials retarda la mort fins en un 204 %, ha informat avui la premsa estatal. Els investigadors, de la Universitat de Sichuan, es van basar en dades extretes d’una enquesta en què van participar uns 28.500 ancians, amb una edat mitjana de 89 anys. L’enquesta es remunta a 2002, quan es van registrar les primeres dades d’alguns dels ancians, i es va prolongar fins 2018, quan es va recollir la informació més recent, assenyala l’agència estatal Xinhua.

Els científics van dividir els participants en cinc categories: entre els quals tenien activitats socials almenys una vegada cada dia, cada setmana, cada mes, ocasionalment i mai. Després d’ajustar variables com el sexe, l’estat civil o el nivell d’ingressos i realitzar un seguiment als pacients d’almenys cinc anys, els científics van concloure que una freqüència d’interaccions socials més gran es traduïa en una vida "significativament més llarga".

En comparació amb els que mai socialitzaven, els que ho feien ocasionalment van retardar la mort en un 42 % i aquells que ho feien setmanalment, en un 110 %, mentre que els que tenien interaccions socials cada dia van posposar la seua mort en un 204 %.

LES CAUSES

En ser un estudi observacional no poden establir-se les causes. A més, els investigadors reconeixen que no van poder incloure possibles canvis en els comportaments socials o de salut al llarg del temps. Tampoc no es té clar el perquè socialitzar a una edat avançada podria prolongar la vida. Encara que s’estudien algunes possibilitats com la de potenciar comportaments saludables (més exercici físic i millor dieta). Socialitzar també podria mitigar l’impacte dels factors d’estrès crònic.

"En el nostre estudi, encara que l’associació entre la freqüència de l’activitat social i la supervivència global es va atenuar després d’ajustar per factors sociodemogràfics, estatus socioeconòmic, conductes saludables i diverses morbiditats, continuava sent estadísticament significativa, el que indicava que la participació en activitats socials per se era un predictor independent de la supervivència global en persones grans", conclouen els autors de l’estudi.