Joan Oró va ser l'impulsor del Parc Astronòmic del Montsec al retornar a Catalunya

Malgrat que gran part de la carrera de Joan Oró va transcórrer als Estats Units, l’investigador va deixar un gran llegat a la terra que el va veure créixer. Salvador Ribas, director del Parc Astronòmic del Montsec, assegura que Oró “va ser dels primers a connectar les ciències de la vida amb l’exploració espacial” i afegeix que “tenia una filosofia de treball multidisciplinària, una cosa molt poc comuna llavors i que avui dia encara escasseja en moltes facultats de Ciències”. Durant les seues estades a Catalunya, va voler reproduir tot el que va aprendre als Estats Units promovent iniciatives i activitats per atansar el coneixement científic a la ciutadania.

Va ser diputat al Parlament de CiU per Lleida el 1980, però no va tornar definitivament a Catalunya fins al 1994. Va impulsar el Parc Astronòmic del Montsec, que disposa del telescopi robotitzat que porta el seu nom, i va crear la Fundació Joan Oró per donar a conèixer el seu llegat, un dels més extensos d’Europa segons l’Institut d’Història de la Ciència de la UAB. Va ser alhora un dels impulsors del Centre Mediterrani d’Investigació i Desenvolupament de Blanes i de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

El rei Joan Carles I li va concedir el títol de marquesat d’Oró, que va heretar la seua filla Maria Elena. El seu escut va ser dissenyat pel mateix Oró i consta de la serra del Montsec, les quatre estrelles de la NASA i una fórmula química.El seu descobriment més important, la síntesi de l’adenina –una de les bases de l’ADN– a partir del cianur d’amoni, “podria haver-lo fet mereixedor d’un Nobel”, explica Ribas.Amics i familiars el recorden com una persona “molt curiosa” i “obsessionada”. Francesc Oró, el seu nebot, recorda que les seues maletes pesaven molt, ja que “viatjava sempre carregat de llibres i pedres”.

“Moltes de les vivències que tinc d’ell són a través de cartes que va enviar els primers anys que va ser fora”, comenta. Val a recordar que, després de guanyar popularitat, Oró va reunir a Barcelona grans científics de renom com el biòleg i bioquímic soviètic Aleksandr Oparin, que va fer importants avenços respecte a l’origen de la vida a la Terra.Per la seua part, el seu net nebot Joan Oró, actual director de la fundació que porta el nom del científic, afirma que el bioquímic “va tenir la sort que els Estats Units van invertir molts diners en exploració espacial a causa del context de la Guerra Freda” i assegura que des de la fundació volen “donar a conèixer la seua figura, despertar vocacions i inspirar la gent jove”.