El telescopi espacial Webb capta l'explosió de colors d'una estrella massiva just el moment abans de morir com a supernova

Una estrella massiva acaba els seus dies com una supernova. Abans, però, algunes passen per una breu etapa denominada Wolf-Rayet (WR) que és difícil d’observar, però el telescopi espacial James Webb ha aconseguit fer-ho amb un detall sense precedents. L’estrella és WR124, està ubicada a 15.000 anys llum en la constel·lació de Sagitari, té trenta vegades la massa del Sol i fins ara ha llançat material equivalent a deu sols. Als ulls del Webb es mostra com a explosió de colors daurats, roses i liles de gas i pols còsmica.

La llum infraroja en la qual observa el telescopi permet veure el característic halo de gas i pols que emmarca l’estrella, mostrant una estructura nuosa i un historial d’ejeccions episòdiques, assenyala la NASA en un comunicat. Malgrat ser l’escenari d’una mort estel·lar imminent, els astrònoms també miren a les estrelles Wolf-Rayet a la recerca de nous començaments, ja que en les turbulentes nebuloses que les envolten es forma pols còsmica, que està composta pels elements pesats que constitueixen l’Univers modern.

Durant la fase Wolf-Rayet, que donarà pas a un supernova, l’estrella es desprendrà de les seues capes externes, donant lloc als seus característics halos de gas i pols. Però es tracta d’un període molt breu i no totes les estrelles passen per ell, per això les noves observacions són molt valuoses per als astrònoms. A mesura que el gas expulsat s’allunya de l’estrella i es refreda, es forma pols còsmica, que pot sobreviure a l’explosió d’una supernova.

Aquesta pols és part integrant del funcionament de l’Univers, ja que acollirà estrelles en formació, es reunirà per ajudar a formar planetes i serveix de plataforma perquè es formin i agrupin molècules, inclosos els components bàsics de la vida a la Terra.  Malgrat les moltes funcions essencials que compleix la pols, en l’univers n’hi ha més de la que poden explicar les teories actuals sobre la seua formació. Webb obre noves possibilitats per estudiar els detalls de la pols còsmica, la qual cosa abans era difícil perquè no hi havia prou informació sobre les seues característiques. Ara es pot investigar amb dades reals.