Mor Laura Valenzuela a Madrid als 92 anys

L’actriu i presentadora Laura Valenzuela ha mort aquest divendres als 92 anys a l’hospital madrileny de la Princesa, on va ingressar dimecres passat, ha informat EFE la representant de la seua filla Lara Dibildos. Des de fa temps, Laura Valenzuela tenia diversos problemes de salut. La seua filla Lara, fruit del seu matrimoni amb el productor, José Luis Dibildos, ho va advertir en diferents ocasions. Ha estat ella la que ho ha comunicat als seus amics més directes i la que estava acompanyant a la seua mare en aquells moments.

Laura Valenzuela va ser una de les cares més carismàtiques de la televisió, companya de plató d’un altre dels rostres més estimats Joaquín Prat. La capella ardent quedarà instal·lada avui a les 21:00 hores al tanatori de San Isidro.

Laurita Valenzuela, el símbol televisiu d’una època

Per a diverses generacions d’espanyols sempre va ser Laurita Valenzuela, encara que ja hagués deixat molt enrere l’edat dels diminutius. Va ser el rostre de la televisió espanyola, quan només n’hi havia una, i va formar amb Joaquín Prat un inoblidable i insuperable tàndem encara avui recordat. Va deixar la seua carrera|cursa quan estava en el seu millor moment per cuidar-se de la seua filla Lara, fruit del seu matrimoni amb el productor José Luis Dibildos, però encara que va estar retirada durant 20 anys, sempre va mantenir la calor d’un públic que trobava a faltar el seu somriure, el seu saber estar i la seua discreció. Perquè si alguna cosa va caracteritzar aquesta sevillana va ser la seua elegància, educació i l’haver mantingut durant tota la seua vida un perfil baix en el que a personatge popular es refereix.

Nascuda amb el nom de Rocío Espinosa López-Cepero el 18 de febrer de 1931, la seua família es va traslladar a Madrid quan només tenia un any i encara que va començar treballant en una oficina, als 19 el va deixar per ser model i va ser el començament d’una carrera|cursa que la portaria al cine i a una televisió que amb prou feines començava les seues emissions. De la mà de José Luis Ozores va fer la primera prova per a TVE, que buscava presentadores i es va convertir en la primera locutora que va aparèixer a la petita pantalla espanyola.

Batejada com Laurita Valenzuela, es va fer molt popular i ràpidament es va identificar TVE amb el seu rostre. Especialment des que el 1956 van començar les emissions regulars i s’encarregava de les "Preguntas al espacio" en un moment en què hi havia només 600 televisors a Espanya.

Alhora va començar les incursions en el cine, on va debutar el 1954 en "El pescador de coplas", d’Antonio del Amo, encara que la seua faceta cinematogràfica va estar directament lligada al productor José Luis Dibildos, amb qui es va casar el 1971.

Encara que va participar en gairebé quaranta pel·lícules -algunes de tan conegudes com "La vendedora de violetas" (1958)-, el nom de Laura Valenzuela sempre va estar lligat a la seua faceta com a presentadora. Fins i tot va ser la guanyadora de l'Ondas a la millor locutora de televisió en la primera edició d’aquests premis, el 1957. I això que quan li van parlar de treballar en televisió, no sabia ni de què no li parlaven. Era un mitjà nou i desconegut a què es va habituar ràpidament.

"Això és una càmera de televisió, quan s’encengui una llumeta roja, tu parles". Amb aquesta escueta explicació, Valenzuela es va enfrontar a la seua primera aparició a la petita pantalla, en rigorós directe, com recordava anys després la presentadora. Va ser, en paraules de Manuel Campo Vidal, "la nòvia d’Espanya", que va arribar "molt petitona" a això de la televisió, com ella recordava amb afecte|amor anys després sobre uns inicis en els quals TVE la componien menys de 40 persones que havien de fer de tot.

Després d’una primera època televisiva, es va centrar en el cine, però va tornar a TVE el 1966 amb "Contamos contigo" i amb el programa que més es recorda, les "Galas del sábado", que l’unirien professionalment a Joaquín Prat. El programa va durar només dos temporades, però la parella de Valenzuela i Prat es va convertir en el referent televisiu d’Espanya durant molt temps després.

El 1969, i atesa la seua condició de presentadora estavella d’Espanya, es va encarregar de conduir el Festival d’Eurovisió, que es va celebrar a Madrid després de la victòria l’any anterior a Londres de Massiel amb "La, la, la". I el 1971 la van aparellar amb Tony Leblanc en el programa "Canción del 71", que va ser la seua última feina abans d’abandonar la carrera professional per casar-se amb Dibildos.

Tan sonada va ser la seua retirada, que Leblanc se la va anunciar a tots els espectadors dient: "Laurita se’ns en va". Valenzuela va assegurar que se sentia "molt feliç" amb la idea de formar una família i va desaparèixer de la pantalla durant gairebé 20 anys per criar la seua filla, l’actriu Lara Dibildos.

Sí que va tenir una època radiofònica al costat del|juntament amb seu adorat Joaquín Prat, a la COPE, el 1988. Però a la televisió no hi va tornar fins l’arribada de les cadenes privades -encara que va rebutjar alguna oferta de TVE. Va ser fitxada per Telecinco el 1990, on va presentar programes com a Tele 5 ¿dígame?", "Date un respiro" o "Las mañanas de Tele 5". A més de retransmetre les campanes de Final d’Any el 1990 i el 1991. Fins que el 1996 va tornar a TVE amb "Mañanas de primera", un programa que va servir per introduir la seua filla Lara al món de la televisió, però només va durar uns mesos en antena.

Va tornar de nou a la televisió el 2006 després de rebre la trucada de Chicho Ibáñez-Serrador, per al programa especial "La televisión cumple contigo", amb el qual se celebrava el 50 aniversari de la televisió a Espanya. L’any anterior havia superat un càncer, que se li va detectar mesos després que la seua filla també fos operada de la mateixa malaltia.

La seua última gran aparició pública va ser el 2012, per rebre el Premi Iris a tota la seua trajectòria, que li va concedir la Academia de Televisión.