FAMÍLIES LEGISLACIÓ
Deneguen el permís de paternitat a una parella de Lleida que ha perdut el seu nadó al final de l'embaràs
La llei sí que concedeix a la mare aquesta prestació per naixement
‘Espai Empremtes’ a la província - Cervera va ser la primera localitat lleidatana que va instal·lar al seu cementiri un espai de memòria dedicat a les famílies que han patit una pèrdua durant l’embaràs o poc després del part. Aquest ra ...
Quan un nadó mor al final de l’embaràs, la Seguretat Social concedeix el permís per naixement a la mare, però no a l’altre progenitor. Aquesta és la situació a què s’enfronta una parella de Lleida que va perdre la seua petita en la setmana 40 de gestació i ara, dos mesos després, ha decidit emprendre una lluita legal per revertir aquesta carència que creu que deixa desemparades les famílies que passen per un dol perinatal. Segons l’actual normativa, la Seguretat Social només concedeix la prestació per naixement i cura del menor –baixa de maternitat− quan el nadó ha estat gestat durant més de 180 dies.
Un dret que els pares no tenen reconegut i que les famílies afectades fa anys que reclamen. “Perdre un fill és emocionalment molt dur, tant per a la mama com per al papa. És incomprensible que no se’ls concedeixi el permís de paternitat.
La meua parella ara no pot treballar, no és capaç de concentrar-se”, explica aquesta lleidatana, que assegura que “no volem que cap altra parella hagi de passar pel mateix i lluitarem per aconseguir un canvi”. En aquest procés estan acompanyats de l’Associació Chisana, la primera entitat de les comarques lleidatanes dedicada exclusivament al dol gestacional, perinatal i neonatal. “Quan perds el teu nadó i et trobes amb aquesta situació no saps què fer ni on acudir.
No hi ha cap protocol marcat. Per això estem molt agraïts per l’ajuda que rebem de l’associació i no sabem què hauríem fet sense ella”. A més que els pares puguin disfrutar de la baixa laboral per mort perinatal, una altra de les lluites és poder inscriure els fills morts al Registre Civil.
A Espanya, cada any es comptabilitzen 2.500 morts perinatals i l’esmentat registre no inclou les pèrdues anteriors als 154 dies de gestació. Oficialment, les que es produeixen abans de la setmana 22 d’embaràs no es consideren pèrdues perinatals i no queden registrades, malgrat que un de cada quatre embarassos no acaba amb un nadó amb vida. Les famílies que afronten una mort gestacional, perinatal i neonatal poden posar-se en contacte amb l’Associació Chisana al telèfon 613134446 o a@associaciochisana.
El TSJC sí que va reconèixer la baixa laboral a una parella de Tordera
Una parella de Tordera, a Girona, va aconseguir recentment ser la primera de Catalunya a obtenir el permís de paternitat per perdre el seu fill en la setmana 36, després d’una cesària d’urgència.
La Seguretat Social l’hi denegava al considerar que el menor va nàixer mort i “no complia les condicions”. Després de més d’un any i mig de plets, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va donar la raó. La Seguretat Social manté la seua política de denegacions basant-se en l’esmentat decret del 2009, però el 2019 va suposar un punt d’inflexió.
El Govern de Pedro Sánchez va equiparar els permisos per naixement d’ambdós progenitors. És per això que en casos anteriors el ministeri d’Igualtat ha rebutjat el procedir de la Seguretat Social, ja que assegura que “el 2019 l’Estatut dels Treballadors va incloure que en el cas que morís el nadó, l’altre progenitor tenia dret a disfrutar d’aquest permís”.
