El 12 % de fills d'immigrants són discriminats a l'hora d'accedir a un lloc de treball

Els fills d’espanyols tenen un 36 % més de possibilitats que els dels immigrants de ser elegits per superar el procés de selecció en les ofertes laborals, segons un estudi del Ministeri d’Inclusió, que xifra en gairebé un 12 % la discriminació en l’accés dels fills d’immigrants al mercat de treball. 

La investigació, elaborada per l’Institut d’Investigació Ortega i Gasset i promoguda per l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (Oberaxe), dependent del Ministeri d’Inclusió, s’ha realitzat a partir de l’enviament de dobles candidatures (currículum d’un fill d’espanyols i un altre d’immigrants de nacionalitat xinesa, peruana, marroquina i dominicana) a 1.002 ofertes de treball. Amb motiu del Día Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, que es commemora aquest 21 de març, EFE ha conversat amb Rosa Aparicio, una de les autores d’"Aproximació empírica a la discriminació dels fills d’immigrants al mercat laboral".

Segons ha explicat la sociòloga, l’experiment constata que el biaix discriminatori cap als perfils dels fills d’immigrants és un dels factors que influeixen en el procés d’acceptar o rebutjar una candidatura, el que incrementa la "important" desigualtat en l’accés al mercat laboral d’aquests joves. En concret, els resultats xifren aquesta discriminació en gairebé un 12 % en conjunt, sense diferències significatives entre els fills de peruans, marroquins i dominicans, però sí entre els descendents de xinesos (8,8 %).

Però també s’observa una "discriminació inversa o positiva" en nínxols específics del mercat laboral amb perfils concrets. Passa amb un 4,6 % de fills d’immigrants xinesos en relació amb llocs de treball qualificats i tècnics o amb un altre 4,8 % dels homes marroquins en l’àmbit del tercer sector. Per a la investigadora queda clar que hi ha prejudicis sobre els diferents orígens dels fills d’immigrants i que uns són més negatius que d’altres, però també existeixen indicis que en moments determinats i per a algunes ocupacions el capital ètnic pot ser un factor positiu a l’hora de ser seleccionat per a una ocupació", adverteix Aparicio.

"Ser fill d’espanyols és la variable que atorga més possibilitats de ser acceptat en un procés de selecció, i en sentit contrari, la que atorga menys possibilitats de ser explícitament rebutjat", assegura la sociòloga en indicar que els descendents d’autòctons tenen un 36 % més de possibilitats que els dels immigrants.

La investigació evidencia també que hi ha diferències en el nivell de discriminació dels diferents col·lectius d’origen immigrant: els fills de marroquins tenen un 50 % més de probabilitats de ser rebutjats davant el 30 % de les dels peruans i un 31,7 % de les dels fills de xinesos.

Ser home o dona també influeix a l’hora de patir més o menys discriminació segons el col·lectiu d’ascendència immigrant. Les diferències més grans es donen entre els homes i les dones d’origen dominicà i marroquí. En el cas dels fills de dominicans són els homes els que es veuen més afectats respecte de les dones (16,3 % davant 5,1 %), mentre que en el dels d’origen marroquí són elles les més discriminades (14,7 % davant el 9,6 %).

L’autora subratlla que el biaix cap als perfils de fills d’immigrants és un dels factors que influeixen en el procés de decisió d’acceptar o rebutjar una candidatura per a un lloc de treball, però que entren en joc una multiplicitat de factors difícils de delimitar. La situació específica del mercat laboral en cada moment, el tipus i les característiques concretes del lloc de treball pel qual es fa l’oferta, el grau de transversalitat la professió que es tracti, el nivell de qualificació requerit, així com el nivell general de demanda en un context concret són alguns d’aquests factors.