El Suprem avala treure la custòdia a una parella abans que el nadó naixés per la seua "falta d'habilitats per a la criança"
Un informe va alertar que tornar-lo als seus pares "suposaria una successió de traumes per al nen"
La façana del Tribunal Suprem.
El Tribunal Suprem ha donat la raó a l’Administració i ha avalat la decisió de retirar la custòdia uns pares de Castella-la Manxa abans que naixés el nadó atesa la "falta d’habilitats per a la criança" d’ambdós, "la clara crisi de parella", el consum de substàncies, la "immaduresa" de la mare, la "passivitat" del pare i "els múltiples informes contraris" a treure el nen d’una casa d’acollida per tornar-lo als seus progenitors. La Sala Civil detalla el cas que es remunta al desembre de 2019, quan la Comissió Provincial de Tutela i Guarda de Menors de la Delegació Provincial de la Conselleria de Benestar Social de Toledo va retirar als pares la custòdia del nen que encara no havia nascut en considerar que ja tenien altre tres fills menors amb mesures de protecció –i sense previsió de retorn– i a l’apreciar "negligència en les cures i seguiments inicials de l’embaràs", "dificultats" personals i "falta d’habilitats per a la criança".
En una sentència consta que en la llista de factors valorats per l’Administració de Castella-la Manxa també figuraven "conflictivitat i violència familiar", "consum d’alcohol per part del pare", història de consum de tòxics en la mare i malaltia mental de tipus psicòtic associada, així com a "absència de xarxes de suport familiar i social". La parella va presentar un escrit d’oposició contra la resolució administrativa de l’esmentada comissió i van sol·licitar que se’ls entregués la custòdia del menor que estava per nàixer.
El Jutjat de Primera Instancia Número 2 de Toledo, en el qual va recaure l’assumpte, li va donar la raó als pares i va revocar i va deixar sense efecte la resolució en concloure que les circumstàncies que havien motivat la retirada de la custòdia dels altres tres fills havien estat superades perquè els pares estaven ja "rehabilitats de les seues addiccions", avalant així que gaudissin ara de la custòdia del fill que estava per nàixer. L’Administració de Castella-la Manxa, disconforme amb la decisió, va presentar un recurs que va ser desestimat per l’Audiència Provincial de Toledo, per la qual cosa va portar el cas davant del Tribunal Suprem.
L’INTERÈS SUPERIOR DEL MENOR
El menor en qüestió va nàixer durant el periple judicial i des del 23 d’abril de 2020 es troba tutelat per la Junta de Castella-la Manxa. Primer va estar en un acolliment d’urgència i a partir de juny de 2021 amb la família d’acollida amb què encara viu. En analitzar el cas, els magistrats han incidit en la situació actual: no només en la "total integració" del nen amb la seua família d’acollida, sinó també "els conflictes i mala relació" entre els pares biològics arran que la mare va quedar embarassada d’una altra persona aliena a la relació.
En la resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat José Luis Seoane, el Suprem ha subratllat que l’escenari actual no és el mateix que el que hi havia quan l’Audiència Provincial de Toledo va ratificar la sentència del jutjat d’instància.
El tribunal incideix que els pares biològics es van donar de baixa del programa d’intervenció en violència familiar i que hi ha nous informes en els quals consta que la capacitat parental de la mare és "qüestionable i limitada", que té ingressos d’"economia submergida i dubtosa legalitat"; que el pare té "dedicació gairebé en exclusiva" al treball i que la relació no va bé. En els dictàmens s’insisteix a més que la mare es dirimeix si continuar amb el pare del nen o anar-se’n amb el que serà el pare del fill que ara està esperant. "Cap dels progenitors no pot atendre les necessitats que un menor requereix", recull un dels informes en els quals s’apunta que el millor per a l’interès superior del menor és que la família d’acollida l’adopti.
En un altre informe, per la seua part, els experts assenyalen que treure el nen del seu entorn familiar, de tot el que coneix i dels seus referents, perquè visqui amb els seus pares biològics "suposaria una successió de traumes per al nen i un retrocés important en la seua capacitat de vincular i en la seua seguretat". Així les coses, el Suprem ha estimat el recurs que va presentar el lletrat de Castella-la Manxa i revocat la sentència que va dictar el TSJ en favor dels pares.
