Lisa Kaltenegger, doctora en Astrofísica: "Ara sabrem si hi ha més vida"

La seua carrera s’ha enfocat en l’estudi dels exoplanetes, aquells que orbiten al voltant d’una estrella. Quants n’han identificat amb unes característiques similars a la Terra?

L’any 1995 es va descobrir el primer exoplaneta i des d’aleshores n’hem trobat més de 5.000 fora del nostre sistema solar. Només trenta són rocosos i tenen unes característiques favorables per allotjar-hi vida −no són ni molt a prop ni molt lluny de la seua estrella−. El sistema més conegut és TRAPPIST-1, en el qual hi ha set planetes de la mida de la Terra. Precisament, aquests set planetes són un dels primers objectius d’investigació amb el telescopi James Webb. Ja ens n’han arribat les primeres imatges i la veritat és que està funcionant millor del que ens esperàvem.

Quins biomarcadors estan buscant?

Amb el telescopi James Webb podem veure la composició química d’aquests planetes rocosos habitables. Concretament, estem buscant la combinació d’oxigen o ozó amb un gas reductor com metà, la qual cosa només pot significar que hi ha vida com nosaltres la coneixem. Els dos junts es transformen en diòxid de carboni i aigua. El nostre planeta té 4,6 bilions d’anys i durant més o menys dos bilions, hi ha prou metà i oxigen a l’atmosfera per dir que hi ha vida al nostre planeta. Això ens dona una probabilitat més elevada de trobar vida en un altre planeta, ja que la podem trobar en uns estadis més primitius.

Creu que arribarem a trobar vida extraterrestre?

Serà increïblement difícil però el cert és que per primera vegada tenim la tecnologia necessària per esbrinar si hi ha més vida al cosmos. Només queda esperar, perquè estudiem els planetes un a un.

Si la trobessin, quin seria el següent pas?

Primer celebrar-ho i després tornar a revisar les dades a consciència per comprovar que són correctes. Podríem construir un telescopi per estudiar tot el cicle del planeta al voltant de la seua estrella i això ens aportaria molta més informació.

Com reaccionaria la societat?

La por i el pànic que reflecteixen moltes pel·lícules de ciència-ficció, en les quals de sobte apareixen extraterrestres, és molt diferent del camí progressiu que estem seguint. El que passarà és que probablement primer trobem un gas interessant, després potser aigua, oxigen. Aquests passos ens permetran acostumar-nos a la idea que no estem sols a l’univers. Amb sort, en un parell d’anys m’agradaria mirar el cel, apuntar a una estrella i dir: aquí hi ha vida! I potser algú allà també s’està preguntant si estan sols al cosmos.

En un futur serà possible emigrar a un altre planeta?

Crec que som massa lluny. Perquè ens en fem una idea, és com si el nostre sistema solar tingués la mida d’una galeta i l’estrella més pròxima estigués a dos camps de futbol de distància. Necessitaríem centenars o milers d’anys per arribar-hi. Amb els estudis actuals podrem veure el procés d’evolució d’un planeta similar al nostre, la qual cosa ajudarà a allargar la vida de la Terra.

L’Any Joan Oró arriba a Brussel·les amb dos taules temàtiques Brussel·les va acollir dilluns la jornada Regions as Key Players in European Space Policy, en el marc dels actes programats per commemorar el centenari del naixement del científic lleidatà Joan Oró. En dos taules redones temàtiques organitzades per l’IEEC, els participants van abordar alguns projectes actuals sobre exploració espacial, com la missió Hypatia I. També van reflexionar sobre el rol de les regions en les polítiques espacials de les institucions europees.