L'ADN dels cabells de Beethoven revela els misteris de la seua mala salut

El 1802, Ludwig van Beethoven va demanar al seu metge, J.A. Schmidt, que un cop hagués mort descrigués públicament la seua progressiva pèrdua d’audició i els seus problemes de gastrointestinals perquè "en la mesura possible, almenys el món es reconciliés amb mi". Des d’aleshores, les causes de la mort de Beethoven han estat un misteri.

Ara, més de dos segles després, un equip de científics ha complert el seu desig i, després d’analitzar l’ADN de cinc flocs dels seus cabells-prèviament autentificats-, no ha trobat explicació a la seua sordesa ni als seus problemes gastrointestinals però sí que ha descobert que el cèlebre compositor tenia predisposició genètica a les malalties hepàtiques.

Els detalls de la investigació, realitzada per la Universitat de Cambridge (Regne Unit), el Beethoven Center San Jose i la American Beethoven Society de Califòrnia (Estats Units), La Universitat KU Leuven (Bèlgica), la Universitat de Bonn, la Beethoven-Haus de Bonn, i el Instituto Max Planck d’Antropologia Evolutiva (Alemanya), es publiquen aquest dimecres a la revista Current Biology.

"El nostre objectiu era donar llum sobre els problemes de salut de Beethoven, entre els quals es troba la pèrdua progressiva d’audició, que va començar als vint-i-tants i el va portar a la sordesa funcional el 1818", explica Johannes Krause, de l'Institut Max Planck. A més, l’equip també va buscar el possible origen genètic de les malalties gatrointestinales cròniques de Beethoven i de la greu malaltia hepàtica (possiblement cirrosi) que probablement va causar-li la mort el 1827, als 56 anys.

L’ADN no va trobar resposta a cap d’aquests problemes de salut però va descobrir factors genètics de malaltia hepàtica i proves que havia patit una infecció pel virus de l’hepatitis B en els mesos previs a la seua mort que es van veure agreujats per alcohol i el risc genètic del compositor "Podem deduir dels 'llibres de conversa' de Beethoven, que va utilitzar durant l’última dècada de la seua vida, que el seu consum d’alcohol era molt regular, encara que és difícil calcular els volums consumits", explica Tristan Begg, autor principal de l’estudi i investigador a Cambridge. I encara que la majoria de fonts apunten que el seu consum era moderat per als estàndards vienesos de principis del segle XIX, és probable que prengués quantitats d’alcohol que avui dia se sap que són perjudicials per al fetge.

Respecte a la pèrdua d’audició, l’anàlisi de l’ADN no va aconseguir identificar una base genètica clara, encara que els investigadors adverteixen que l’estudi no és suficient per descartar aquesta hipòtesi. Els autors tampoc no van trobar una explicació genètica als problemes gastrointestinals de Beethoven, però assenyalen que la celiaquia i la intolerància a la lactosa "són molt poc probables". "No podem dir definitivament què va matar Beethoven però ara podem almenys confirmar la presència d’un risc hereditari significatiu i una infecció pel virus de l’hepatitis B", conclou Krause. "Tenint en compte l’historial mèdic conegut, és molt probable que es tractés d’alguna combinació d’aquests tres factors, inclòs el seu consum d’alcohol, actuant de forma concertada, però futures investigacions hauran d’aclarir fins a quin punt hi va estar implicat cada factor", afegeix Begg.

A més, l’ADN de Beethoven guardava una altra sorpresa: el seu cromosoma Y no coincideix amb el de cap dels cinc parents actuals que porten el seu cognom i comparteixen, segons els registres genealògics, un avantpassat comú patern. És a dir, en algun moment de les generacions per part del pare de Beethoven hi va haver un "esdeveniment" extramatrimonial, conclou l’estudi. "Aquest descobriment suggereix un esdeveniment de paternitat extraparental en la seua línia paterna entre la concepció de Hendrik van Beethoven a Kampenhout (Bèlgica) cap a 1572 i la concepció de Ludwig van Beethoven set generacions més tard, el 1770 a Bonn (Alemanya)", conclou Begg.