Aquest cap de setmana arriba el primer canvi d'hora del 2023

La matinada d’aquest dissabte a diumenge, del 25 al 26 de març, a les 02.00 hores seran les 03.00 hores i després d’avançar una hora els rellotges, començarà l’horari d’estiu, que es perllongarà fins a l’últim cap de setmana d’octubre, quan el rellotge tornarà al d’hivern.

Amb el canvi d’hora es compleix amb la Directiva Europea 2000/84/CE que segueix afectant, sense excepció, tots els estats membres de la Unió Europea. Les primeres disposicions de l’horari d’estiu es van adoptar a Europa el 1980 i amb l’aprovació l’any 2000 d’aquesta directiva comunitària es va fixar l’inici de l’horari d’estiu l’últim diumenge de març i el seu acabament a la matinada de l’últim diumenge d’octubre. 

Si bé, en el conjunt de la UE l’any 2018 es va plantejar la proposta d’eliminar el canvi d’hora i es va iniciar un procés que si bé considerava suprimir aquest canvi el 2019, els llavors Vint-i-vuit van considerar que la iniciativa era prematura i es va ajornar la decisió fins l’any 2021. A Espanya, el 2019 el Consell de Ministres del 22 de març, la llavors portaveu del Govern i ministra d’educació i Formació Professional, Isabel Celaá, va avançar que Espanya mantindria el seu fus horari i el canvi d’hora estacional mentre reflexionava fins l’any 2021.

El canvi horari forma part de la Directiva Europea 2000/84CE que afecta tots els Estats membre de la Unió Europea amb l’objectiu d’aprofitar millor la llum solar a la tarda. Per tant, el canvi és obligatori i sempre es produeix en les mateixes dates i hores en el conjunt de la UE, de manera que no existeix la possibilitat que un Estat membre no apliqui aquest canvi d’hora.

La Comissió Europea considera que el consum d’energia no és l’únic aspecte positiu sinó també subratlla altres impactes sobre sectors com el transport, les comunicacions, la seguretat viària, les condicions de treball, els modes de vida, la salut, el turisme o el lleure. El canvi d’hora es remunta a la dècada dels 70, amb la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir avançar el rellotge per aprofitar millor la llum natural del sol i consumir menys electricitat en il·luminació. Des de 1981 s’aplica com a directiva que es renovava cada quatre anys fins l’aprovació de la Novena Directiva, del Parlament Europeu i el Consell de la Unió, el gener de 2001, que estableix el canvi amb caràcter indefinit.