Un equip xinès descobreix noves evidències d'aigua a la Lluna

Un equip de científics xinesos ha descobert noves restes d’aigua en cristalls d’impacte trobats a terra lunar per la missió Chang'e 5 (CE5), segons un estudi publicat a la revista especialitzada "Natura Geoscience". El grup liderat pel professor Sen Hu de la Academia China de Ciencias va trobar que aquests cristalls són probablement una nova reserva d’aigua a la Lluna, registrant l’accés i la sortida d’aigua derivada de vents solars i actuant com a amortidors per al cicle de l’aigua de superfície lunar.

Com recorda la publicació, l’aigua de superfície d’aquest satèl·lit desperta l’interès de la comunitat científica pel seu potencial per ser utilitzada "in situ" per futures missions d’exploració espacial. Després que moltes missions lunars hagin confirmat la presència d’aigua estructural o en forma de gel sobre la Lluna, tot just existeixen dubtes sobre que l’astre contingui l’element a la seua superfície, encara que en molt menor mesura que la Terra.

Els científics creuen que han d’existir reserves hídriques encara per identificar que tinguin la capacitat d’esmorteir el cicle de l’aigua de superfície lunar, és a dir, capaces de retenir l’aigua al satèl·lit i que no s’escapi a l’espai. Una dels membres de l’equip xinès va proposar que aquests cristalls d’impacte, una presència ubiqua al terra lunar, podien ser un candidat a la investigació d’aquestes "capes o reserves hídriques no identificades".

Els cristalls recollits per la missió Chang'e 5 -que va allunar el desembre de 2020 per recollir mostres lunars durant dos dies abans de la seua tornada a la Terra- tenen "composicions químiques homogènies i superfícies llises". Es caracteritzen per la seua abundància d’aigua, i la seua composició reflecteix que aquesta probablement ve de vents solars.

Aquests cristalls d’impacte "van actuar com una esponja per esmorteir el cicle d’aigua de superfície lunar", segons les conclusions dels investigadors. "Aquestes troballes indiquen que els cristalls d’impactes a la superfície de la Lluna i altres cossos sense aire en el Sistema Solar són capaços d’emmagatzemar aigua derivada de vents solars i de deixar-los anar a l’espai", va assenyalar el professor Hu.

L’estudi de l’acadèmia xinesa es va fer en cooperació amb la Universitat de Nanjing, l’Open University, el Museu d’Història Natural, la Universitat de Mánchester i la Universitat de Ciència i Tecnologia de la Xina.