Aquests són els sous que més han pujat per feines i sectors

Per primera vegada en 15 anys, els salaris han augmentat en totes les categories professionals per sobre del 3%. Però aquestes millores salarials són imperceptibles a causa de l’elevada inflació acumulada, que el desembre de 2022 va arribar gairebé al 33%. De fet, aquest últim any han augmentat considerablement les diferències salarials, segons categoria professional, sector i mida d’empresa.

Així es desprèn del 16è Informe Evolución Salarial 2007-2022 d’EADA i ICSA Grup, segons el qual, els que han tingut una remuneració més elevada han estat els comandaments intermedis, amb un increment anual del 5,99% -al mateix nivell que l’IPC actual-, passant dels 42.247 euros de 2021 als 44.778 (2.500 euros més). Segueixen els empleats, que han tingut un increment anual del 3,71%, passant dels 23.400 euros als 24.269 (uns 870 euros més) i, finalment, els directius, amb un augment del 3,40%, passant dels 82.719 euros els 85.531 euros en l’actualitat (2.812 euros més).

Revalorització de comandaments intermedis

Segons el Dr. Jordi Assens, Professor de l’Àrea d’Estratègia, Lideratge i Persones d’EADA, “la revalorització dels comandaments intermedis es correspon amb una demanda més gran|important d’aquests professionals en les empreses, sobretot pimes i grans empreses”. Segons la seua opinió, “van ser els més perjudicats durant l’etapa més crítica de la crisi financera de 2008, és a dir, entre 2010 i 2015, perquè moltes organitzacions van eliminar o van substituir perfils intermedis amb càrrecs de responsabilitat com a mesura d’estalvi de costos i, a més, van tenir un descens retributiu (passant, per exemple, d’un salari mig anual de 36.021 euros el 2008 al de 36.637 euros el 2014)".

Per la seua part, Ernesto Poveda, President d’ICSA Grup, afegeix que “la conjuntura econòmica actual ha posat en evidència la necessitat per part de les empreses de comptar amb més responsables d’àrees tècniques que aportin coneixement i valor afegit al desenvolupament de negoci i que contribueixin a l’augment de la productivitat”.

Retribució per sectors

Per sectors, el que explica|compta amb remuneracions més elevades torna a ser banca i assegurances: 92.980 euros en directius, 53.129 euros en comandaments intermedis i 28.489 en empleats. Segons Poveda, “el lideratge d’aquest sector es deu a la reorganització que va fer en els últims anys, la qual cosa s’ha accentuat amb les recents fusions i absorcions”.

La novetat ve donada pel increment salarial en la indústria en tots els càrrecs professionals, sobretot, en càrrecs directius, que en els últims dos anys n’han tingut una millora de més de 5.000 euros, fins a arribar als 88.340 euros actuals. “És una bona notícia per a la nostra economia degut, sobretot, a la seua internacionalització i a l’augment de les exportacions”, assenyala Poveda.

Però també destaca la revalorització al sector transport, que ha beneficiat especialment als comandaments intermedis (que en els últims dos anys han augmentat el salari en uns 2.000 euros, arribant als 45.306 euros el 2022) i als empleats (28.489 euros en l’actualitat). Segons el president d’ICSA, “la logística ha tingut un repunt durant la pandèmia i s’ha erigit com un dels sectors clau”.

Al contrari, el comerç i el turisme, dos dels sectors més afectats per la pandèmia, continuen registrant les remuneracions més baixes en totes les categories.

Diferències segons tipologia d’empreses i Comunitats Autònomes

En les pimes, els perfils amb més increments salarials han estat els càrrecs directius (+6,21% en petita empresa arribant als 68.891 euros- i +5,02%, en mitjana empresa, amb un salari mitjà de 93.532 euros- ) i els comandaments intermedis (+6,94% en petita empresa, arribant als 38.937 euros, i +5,30% en mitjana empresa, sent 47.376 euros).

En canvi, els més increments salarials dels empleats s’han produït en la gran empresa, superant el 6% i arribant a un sou mitjà anual de 27.504 euros. Això es deu, segons els autors de l’estudi, a la pressió sindical i a les negociacions que han dut a terme els comitès de treballadors en aquestes organitzacions.

Per Comunitats Autònomes, Madrid lidera els millors sous en totes les categories. En el cas dels directius, Madrid lidera els sous amb una retribució mitjana de 90.740 euros, seguida de Catalunya (87.455 euros) i Astúries (84.283 euros). Aquestes tres mateixes comunitats i en el mateix ordre són les que lideren la retribució dels comandaments intermedis (a Madrid 47.505 euros, a Catalunya de 45.785 euros i a Astúries 44.125 euros).

En el cas dels empleats, els salaris són molt més baixos. Madrid torna a liderar la taula amb 25.747 euros, segueix Catalunya amb 24.815 euros i, en tercer lloc, Navarra, amb 24.627. Segons els autors, “a Catalunya s’han instal·lat moltes empreses innovadores que atrauran inversió a curt termini, però encara no es perceben els resultats”.

Solucions

Para revertir aquesta situació, els autors de l’estudi plantegen diverses solucions. Una d’elles és avançar cap a un model retributiu flexible que s’adeqüi a les circumstàncies actuals i a les necessitats dels professionals. Según Ernesto Poveda, “és contraproduent que els salaris es continuïn indexant a l’IPC”. Segons la seua opinió, “és una variable a tenir en compte però no l’única, ja que és necessari incorporar conceptes com la conciliació, una flexibilitat més important o el teletreball, noves formes de compensació que s’alineïn millor amb la sostenibilitat de l’organització i la retenció del talent”.

Per la seua part, Jordi Assens posa el focus en “una productivitat més gran|important i eficiència de les empreses a través de talent qualificat i de la innovació”. Posa l’exemple del impacte que està tenint la Intel·ligència Artificial en l’augment de la productivitat de les empreses. A més, proposa altres mesures com són: “Eliminar oligopolis que generen inflació (com ha succeït al sector de l’energia), potenciar les aliances públicoprivades i donar suport al creixement de pimes i start-ups que seran els unicorns del futur, vincular la productivitat de l’empresa a un major repartiment de beneficis entre els treballadors, o fer un millor ús dels fons europeus”.