SEGRE

RELIGIÓ BENEFICIS FISCALS

L'Església pagarà més impostos

Acord amb el Govern central per abonar les contribucions especials i el gravamen sobre obres || Suposarà una 'despesa' anual per al clergat de 16 milions

El ministre de la Presidència, amb el nunci Bernardito Auza.

El ministre de la Presidència, amb el nunci Bernardito Auza.EFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Totes les propietats de l’Església catòlica pagaran des d’ara les contribucions especials i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, cosa que es traduirà en una despesa anual de 16 milions d’euros. Després d’un any de negociacions, el Govern central va acordar ahir amb la Conferència Episcopal Espanyola la seua renúncia a les exempcions, derivades dels Acords amb el Vaticà, que afectaven aquests dos gravàmens. “Aquest acord suposa que els ajuntaments, que són els encarregats de recaptar aquests impostos tant el de llicència d’obra com les contribucions especials, recaptaran més de 16 milions d’euros a l’any”, va destacar el ministre de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, que va emfatitzar que ara s’“acaben els privilegis fiscals de l’Església catòlica espanyola, que serà tractada com qualsevol entitat sense ànim de lucre”.

Malgrat tot, l’Església continuarà estant exempta de pagar els impostos principals, com són l’IVA, Impost de Béns Immobles (IBI), el de societats, el de transmissions o el d’actes jurídics documentats. Aquest privilegi fiscal també arriba als donatius, els rendiments del patrimoni mobiliari i immobiliari i les plusvàlues generades per vendes de patrimoni, que no han de pagar l’Impost de Societats. Fa un any, l’Església va acordar tornar 965 béns que van ser posats al seu nom entre el 1998 i el 2015 però que no són de la seua propietat. A la província de Lleida, afecta 79 béns.

Quatre de cada deu persones a Espanya són atees o agnòstiques

Quatre de cada deu persones a Espanya es declaren atees, agnòstiques o indiferents davant de la religió el 2022, segons un estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia. En les generacions més joves són majoria les adscripcions de consciència no religioses amb un 60,3% entre els 18 i els 24 anys i un 57,9% entre els 25 i els 34 anys. També s’ha “estancat” el nombre de persones que marquen la casella de l’Església en la declaració de la renda i, d’acord amb les xifres del ministeri d’Hisenda, tres de cada deu persones van marcar la X catòlica el 2019.

tracking