L'Institut Joan Oró enviarà una sonda a l'estratosfera per retre homenatge al científic lleidatà

El programa d'actes de l'Institut Joan Oró de Lleida per commemorar la doble efemèride del 50è aniversari de l'institut i de l'Any Oró inclourà el llançament d'un globus sonda a 30 quilòmetres fins a l'estratosfera. Es farà el pròxim 17 d'abril des d'Alcanó i l'objectiu de l'experiment és transportar una càpsula amb diversos aparells, muntada per alumnes i professorat del propi centre, per recollir mitjançant uns sensors informació sobre la temperatura, humitat relativa i qualitat de l'aire (CO2) entre altres paràmetres atmosfèrics. La sonda ha estat batejada amb el nom de 'Rovelló', com un petit homenatge a l'escriptor Josep Vallverdú, ja que enguany també compleix 100 anys.

A la iniciativa hi col·laboren la Fundació Joan Oró i els Ajuntaments d'Alcanó i Torrebesses. Els equips electrònics de la sonda han estat configurats per un equip d'alumnes i professors de l'institut, assessorats pel professor jubilat Francesc Barrachina. Està previst que la sonda, amb un pes aproximat de 1,8 quilos voli durant aproximadament una hora i mitja, tot i que el lloc d'aterratge dependrà de la direcció i força del vent.

Cal dir que l'elecció d'aquest paratge del Segrià per al llançament respon al vincle que hi té la família de Joan Oró, ja que el pare era d'Alcanó i la mare de Torrebesses. D'altra banda, l'alumnat de l'institut del cicle formatiu de Guia en el Medi Natural ha preparat diverses activitats ludicoesportives per als nens i nenes de la ZER L'Eral d'Alcanó que es portaran a terme en diferents espais de la zona el matí del dia 17 abans de l'enlairament del globus.

Una experiència per desenvolupar capacitats dels alumnes i despertar vocacions

Imma Romero, directora de l'institut, afirma que la iniciativa s'emmarca inicialment en l'aniversari del centre i en l'Any Oró, però alhora tindrà una "vessant molt pràctica i polivalent" ja que de la mateixa manera se'n derivaran petits projectes científics que seran d'interès per a molts alumnes. En aquest sentit, explica que les dades obtingudes durant l'experiència s'aniran aprofitant durant tot el curs en àrees com Matemàtiques, Física i Química o Ciències Ambientals. El professor Joan Gatius comenta que s'aprofita per participar en el centenari del científic Joan Oró commemorant la seva col·laboració en el programa Apollo de la NASA, incorporant al projecte 'Rovelló' tecnologies avantguardistes a través del treball dels alumnes, donant-los l'oportunitat de ser els protagonistes i desenvolupar les seves capacitats, contribuint potser a que esdevinguin en el futur professionals del més alt nivell.

Aspectes tècnics del projecte

La intenció de l'equip de treball és que el globus-sonda proporcioni informació ambiental, visual, geoposicional i bidireccional. En l'àmbit ambiental, les dades sobre temperatura, humitat relativa, qualitat de l'aire, gasos i altres factors, combinades amb la geoposició de la càpsula, proporcionaran un mapa informatiu de tot el recorregut, que posteriorment els alumnes podran treballar per extreure conclusions estadístiques.

La informació visual s'aconseguirà per mitjà de 6 càmeres digitals situades en cadascuna de les cares de la caixa, que faran vídeos i fotografies durant tot el recorregut de la càpsula. Les càmeres tenen una apertura focal de 160 graus, fet que proporcionarà un camp de visió de 360 graus i permetrà crear audiovisuals amb aparells VR (de realitat virtual) a fi de poder observar amb aquestes ulleres en totes les direccions en qualsevol punt del viatge de la càpsula. Cada càmera és independent, i la creació dels audiovisuals es podrà fer com a projecte a les assignatures d'Audiovisuals, tant en l'optativa d'Audiovisuals com en les de Disseny i Plàstica als cursos d'ESO.

Quant a la informació geoposicional, el projecte contempla dades de posició (latitud, longitud i alçada) de la càpsula, tant en l'ascensió com en el descens, informació útil per a crear el mapa meteorològic del cel de Lleida. També servirà per saber la velocitat de desplaçament de la càpsula i la seva posició en cada moment, a fi de fer-ne el seguiment i recollir-la un cop hagi fet el descens.

Finalment, es preveu una comunicació bidireccional. Utilitzant tecnologia de comunicació via satèl·lit, un aparell de comunicació situat a la càpsula permetrà rebre informació sobre el geoposicionament i l'alçada de l'aparell a temps real. Considerant que superats els 3 quilòmetres d'alçada la senyal 4g es perd i tenint en compte que la intenció és que la sonda ascendeixi fins a 30 quilòmetres d'alçada, la tecnologia Iridium permetrà rebre informació en tot moment en qualsevol punt del planeta.