Les plantes i arbres que desfermen més al·lèrgies a Lleida

L’arribada de la primavera i el bon temps és, per a molts, sinònim d’al·lèrgies al pol·len. Encara que segons la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) es preveu una temporada d’al·lèrgies lleu o moderada, les altes temperatures que es van registrar al març, el vent i la falta de pluges han propiciat que la primera meitat de la floració arranqui amb retard però amb molta força, amb rècord de concentracions de pol·len del xiprer i el plataner a les comarques lleidatanes. Així ho assegura el responsable del Servei d’Al·lergologia de l’Hospital Santa Maria de Lleida, Lluís Marquès, que destaca que “el que vindrà al maig i juny depèn de si plou o no durant aquest abril.

Si segueix la tendència actual de sequera, la floració de les gramínies no haurà de ser important”. Precisament, aquesta família de plantes que engloba moltes espècies, com els cereals conreats (blat, civada, panís, arròs), és la que causa més al·lèrgies a Lleida, seguida del blet, l’olivera, el xiprer i el plataner. Els experts calculen que al voltant d’un 25 per cent de la població pateix algun tipus d’al·lèrgia respiratòria −uns 107.795 lleidatans− i que cada any hi ha un 1% de nous al·lèrgics.

De fet, hi ha més al·lèrgies i es desenvolupen a edats més avançades. “Abans, l’habitual era que a partir dels 50 o 55 anys es perdia l’al·lèrgia al pol·len i ara, en canvi, no només no es perd sinó que hi ha persones grans que les desenvolupen. Per posar un exemple, l’altre dia vaig visitar un pacient de setanta-vuit anys que va començar a tenir al·lèrgia en fa dos”, explica el doctor Marquès, que atribueix les causes a diversos factors com “l’augment de les temperatures pel canvi climàtic, que fa que hi hagi més pol·len i durant més temps a l’atmosfera; la destrucció de les zones naturals per la urbanització progressiva o la contaminació atmosfèrica per motors dièsel”, que fa que hi hagi a l’aire un pol·len alterat que propicia l’aparició de més al·lèrgies”.

Els símptomes són molta picor al nas, el coll o els ulls i atacs sobtats d’esternuts que, a diferència d’un refredat comú, es prolonguen durant més d’una setmana. S’ha d’acudir a l’especialista quan aquests símptomes interfereixen en les activitats diàries o bé durant el descans nocturn.