Una de les 12 artesanes d'espardenyes que queden a Catalunya, a Solsona

La solsonina Maria Carme Grifell és la tercera generació d’una família d’espardenyers. Amb setanta anys, continua al capdavant de Cal Seixanta-cinc, un petit negoci ubicat al nucli antic de Solsona. Encinta espardenyes cada dia i ha viscut de primera mà l’evolució d’un calçat tradicional que ha sabut reinventar-se.

Símbol del folklore, són del més variades, des de clàssiques a modernes, amb taló o amb plataforma. I ara també calcen tota mena de peus: des de pagesos i ramaders, fins a càrrecs polítics, artistes i núvies. A Catalunya només queden una dotzena d’artesans que les confeccionen a mà i hi ha empreses que les exporten a França −un dels principals compradors−, els Estats Units, Mèxic o el Japó.

A finals del segle XVIII els espardenyers van proliferar per tot el territori i només portaven aquest calçat els ramaders, la pagesia i els obrers. A Solsona es va convertir en un dels oficis més actius i van arribar a dedicar-s’hi fins a 24 persones. Tanmateix, a mitjans del segle XX ja només en quedaven quatre.

De fet, el municipi té un model únic: les solsonines o de set brencs. Segons Grifell, aquestes “són les més elaborades, amb més cintes i més elegants”. L’artesana tarda a cosir aquest model un total de dos hores, que és el més demandat, i assegura que no dona l’abast per servir tots els encàrrecs que rep.

“Aquí era el calçat de festa major i de les ocasions especials”, recorda l’artista Roger Mas, que s’ha convertit en ambaixador de les espardenyes. Des dels seus inicis, les llueix durant els concerts. Ho fa perquè, segons explica, les troba “precioses”, però també perquè li donen una singularitat i per “marcar la diferència”.