Per què els gossos grans viuen menys?

Científics han explicat per primera vegada per què els gossos més grans tenen una esperança de vida més curta que els gossos més petits. Conclouen que la cria selectiva per mida ha fet que les races grans siguin més susceptibles al càncer.

Experts de la Universitat d’Adelaide, a Austràlia, han examinat les causes de les diferències en l’esperança de vida i la mort en 164 races de gossos, que van des de chihuahues fins gran danès. "Quan hem analitzat aquests conjunts de dades, hem descobert que els gossos més grans tenien més probabilitats de morir de càncer més aviat en comparació amb els gossos més petits", ha dit en un comunicat el Dr. Jack da Silva de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat d’Adelaide.

"Els gossos més grans no necessàriament envelleixen més ràpid que les races més petites, però la investigació va mostrar que a mesura que augmentava el pes corporal mitjà de la raça, també augmentaven les taxes de càncer". "Creiem que la relació entre la mida del cos d’un gos i la seua esperança de vida pot deure’s a un retard evolutiu en les defenses contra el càncer del cos, que no poden seguir el ritme de la ràpida i recent cria selectiva de gossos més grans", ha explicat. 

L’estudi, que s'ha publicat a la revista The American Naturalist, ha trobat que l’esperança de vida més curta era consistent amb una teoria de l’envelliment coneguda com a optimització de la història de vida o "soma d’un sol ús". "Aquesta teoria es basa en la idea que si inverteixes la major part dels teus recursos i energia en el creixement i la reproducció, no pots invertir-los també en la reparació cel·lular i les defenses contra el càncer. En tots els organismes, l’atenció se centra en la reproducció primerenca, fins i tot si ve a compte de mantenir i reparar el cos i viure més temps", va dir el Dr. da Silva.

Els resultats també podrien ser útils a l'observar l’envelliment en humans.

"Els gossos representen un bon model per estudiar l’envelliment en humans. Els gossos, com els humans al món industrialitzat, viuen en un ambient que tendeix a protegir-los de causes de mort accidentals i infeccioses i, per tant, tenen més probabilitats de morir per malalties relacionades amb l’edat. com el càncer", ha dit el Dr. da Silva. Encara que els resultats d’aquesta enquesta poden ser preocupants per als amos de gossos grans, els investigadors prediuen que les races més grans evolucionaran per desenvolupar millors gens per combatre el càncer.

"La majoria de les aproximadament 400 races de gossos que coneixem avui dia es van establir en els últims 200 anys. Els gossos més grans no han tingut temps de desenvolupar millors mecanismes de defensa contra el càncer perquè coincideixin amb la seua mida. Això encara podria passar, però pot arribar a ser un cost per a la reproducció", ha dit el Dr. da Silva.

El Dr. da Silva prediu que les races més grans s’adaptaran i allargaran la seua vida útil, però segons la teoria de l’envelliment, és més probable que tinguin menys cries. "Això pot passar de forma natural o a través de la criança selectiva, ja que les persones s’enfoquen en criar gossos més grans que tenen taxes de càncer més baixes i, per tant, més longevitat", va dir.

Aquesta investigació va ser el resultat d’un estudi d’anàlisi comparativa d’un any de durada que va utilitzar dades publicades sobre races de gossos de tot el món. El Dr. da Silva actualment està investigant la connexió entre la mida de la llorigada, les taxes de càncer i l’esperança de vida en gossos i altres mamífers.