La forma en què movem el ratolí revela si tenim estrès a la feina

Un estudi dels Instituts Federals Suïssos de Tecnologia (ETH) a Zuric revela que la forma en què movem el ratolí o teclegem davant de l’ordinador quan estem en el nostre entorn laboral denota si tenim estrès. La investigació que publica avui Journal of Biomedical Informatics va observar 90 persones en un ambient laboral reproduït en un laboratori i va desenvolupar un model a través de l’aprenentatge automàtic.

Les persones estressades mouen el punter del ratolí amb més freqüència i menys precisió i recorren distàncies més llargues a la pantalla, va explicar la matemàtica Mara Nägelin dels ETH. Al contrari, aquells que estan relaxats utilitzen el ratolí amb rutes més curtes i directes per arribar al seu destí a la pantalla i es prenen més temps en fer-ho.

Quant a l’ús del teclat, les persones sota estrès a l’oficina comenten més errors en escriure, ho fan a batzegades i amb moltes pauses breus, al contrari aquells que estan relaxats escriuen amb menys pauses, però més llargues. La connexió entre l’estrès i el comportament en teclejar i utilitzar el ratolí pot explicar-se amb el que es coneix com a teoria del soroll neuromotor. "L’augment dels nivells d’estrès repercuteix negativament en la capacitat del nostre cervell per processar informació. Això també afecta les nostres habilitats motrius", va explicar la coautora de l’estudi Jasmine Kerr.

L’equip va desenvolupar un model d’estrès en el qual 90 persones realitzaven en un laboratori tasques d’oficina el més semblants a la realitat, com planificar cites o registrar i analitzar dades. Els investigadors van registrar el comportament dels participants amb el ratolí i el teclat, així com la seua freqüència cardíaca i diverses vegades els van preguntar com se sentien d’estressats.

Una part dels participants van poder treballar sense ser molestats, però l’altra va haver de participar a més en una entrevista de feina i, d’aquests, alguns van ser interromputs repetidament amb missatges de xat. "Ens va sorprendre que el comportament en teclejar i en utilitzar el ratolí fos millor predictor de com se sentien d’estressats els subjectes que la freqüència cardíaca", va afirmar Nägelin. Les freqüències cardíaques dels participants dels dos grups no diferien tant com en estudis previ i una raó pot ser que el grup de control no estava sense fer res, sinó que seguia treballant, però sense distraccions, la qual cosa s’ajusta més a la realitat del lloc de treball. Aquests descobriments, aplicats correctament, podrien utilitzar-se en el futur per prevenir precoçment l’augment de l’estrès en el lloc de treball, assenyala l’estudi.

L’equip continua provant el model que ha desenvolupat, però ara ho fa en una oficina real, on participants voluntaris permeten registrar el seu comportament amb el ratolí i el teclat i les seues dades cardíaques mitjançant una aplicació que, a més, els pregunta periòdicament pels seus nivells subjectius d’estrès.