Per què els edulcorants no són tan sans com creiem

Un estudi publicat a la revista Cell suggereix que els edulcorants no són inerts per a l’organisme. La sacarina i altres edulcorants no nutritius, com la sucralosa, poden alterar el microbioma (l’equilibri de microorganismes gastrointestinals) a més d’afectar la tolerància a la glucosa.

D’una banda sembla que estudis controlats aleatoritzats mostren que refrescos amb edulcorants són beneficiosos per a la pèrdua de pes, sempre i quan s’estigui seguint una dieta equilibrada, un estil de vida saludable, i en les quantitats diàries màximes autoritzades. Aquest fet tanmateix, sembla tenir més a veure amb la reducció de consum de begudes ensucrades que per l’efecte que pot tenir l’edulcorant artificial per si mateix. Mentre es consumeix una beguda edulcorada no se n’està consumint d’ensucrades, per tant, la recomanació pot anar més dirigida a la substitució dels mateixos quan s’incorpora a un pla nutricional de pèrdua de pes. Així doncs, no hi ha prou evidència per indicar que els edulcorants artificials són els encarregats de disminuir la ingesta energètica, baixar el pes corporal i reduir el risc metabòlic.

Si bé falta evidència per relacionar els edulcorants amb la pèrdua de pes, també faltava per demostrar els possibles efectes adversos. L’interès i el creixent coneixement de la microbiota intestinal en els últims anys, fa estudiar l’impacte que poden tenir els edulcorants artificials sobre aquests microorganismes i les seues funcions fisiològiques

Un estudi publicat a la revista Nature encapçalat per investigadors de l’Institut Weizmann de Revohot, Israel, va apuntar la relació dels edulcorants artificials amb possibles efectes adversos com la intolerància a la glucosa i la síndrome metabòlica. Com a principal conclusió afirma que els edulcorants artificials provoquen canvis en la composició i funció de la microbiota intestinal, augmentant en conseqüència, la probabilitat de desenvolupar alteracions metabòliques. La microbiota intestinal és la població de bacteris que viu a l’intestí de cada persona, és un món encara poc conegut però del qual ja s’han descrit nombroses funcions fisiològiques.

L’estudi pretenia demostrar en ratolins quines rutes metabòliques relacionades amb la susceptibilitat a patir síndrome metabòlica quedaven alterades per aquests edulcorants artificials. La síndrome metabòlica és un conjunt de condicions caracteritzada per hipertensió arterial, un nivell alt de triglicèrids i de colesterol LDL, un sucre en sang elevat, i una concentració de greix abdominal que conjuntament predisposen a patir malalties cardiovasculars i diabetis mellitus tipus 2. Un dels primers passos que dirigeixen el síndrome metabòlica és la intolerància a la glucosa, que succeeix quan el cos no pot fer davant les grans quantitats de sucre que rep de la dieta. Segons aquesta nova publicació els edulcorants artificials tenen efecte directe sobre la capacitat del cos per utilitzar la glucosa.

El treball|feina consistia a valorar l’administració de diverses solucions d’aigua amb edulcorants artificials en els 3 grups intervenció: aigua i sacarina, aigua i sucralosa, aigua i aspartam, davant els grups control que prenien aigua, aigua i glucosa o aigua i sacarosa . En la setmana 11 ja es demostrava que els grups intervenció tendien a la intolerància a la glucosa, factor que sol considerar-se com una de les primeres fases cap al desenvolupament de la diabetis. Aquesta tendència va ser més gran a la sacarina. L’experiment es va repetir amb diferents tipus de ratolins i diverses dosis d’edulcorants i van donar els mateixos resultats.

Per analitzar com d’implicada estava la microbiota en aquest fenomen, van administrar antibiòtics, els quals van fer minvar la població de bacteris i va reduir també la intolerància a la glucosa, fent desaparèixer becs|pics de glucosa que anteriorment s’apreciaven. L’estudi va avançar amb la transferència de microbiota de ratolins que consumien edulcorants artificials en ratolins que no ho feien, provocant la transmissió de la intolerància a la glucosa. Aquest fet, va ser pels autors, una prova concloent que els canvis en els bacteris intestinals eren els responsables dels efectes nocius per al metabolisme. Encara que es desconegui el procés exacte, els productes produïts per alguns bacteris podrien augmentar la producció de glucosa en l’organisme i incrementar així la glucosa en sang.