Un estudi de la UB revela que escoltar música durant l'embaràs beneficia la capacitat cerebral i de parla dels nadons

Escoltar música o sentir cantar la mare de forma continuada durant les darreres setmanes de gestació ajuda a millorar la capacitat cerebral i de parla dels nadons. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi desenvolupat pel Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Neurociències d'aquest centre i l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu. Els resultats es basen en el seguiment de freqüència neonatal (RSF) dels fetus, un marcador auditiu que permet detectar possibles alteracions en el llenguatge i establir mesures preventives en etapes inicials de la vida. El treball s'ha basat en la comparació de registres de la RSF de 60 nounats sans.

Segons l’estudi, la resposta de seguiment de freqüència (RSF) està condicionada per diverses deficiències de la parla i el llenguatge, i s’ha demostrat que també està afectada per l’ambient fetal i l’entorn acústic prenatal. Per això, segons els investigadors de l’estudi, aquesta mesura es podria fer servir com a biomarcador per detectar el risc d’alteracions del llenguatge i establir mesures preventives en etapes inicials de la vida. El treball es basa en la comparació de registres de la RSF de 60 nounats sans (d’entre 12 i 72 hores). A 29 nadons se’ls va exposar diàriament a la música durant el període prenatal, i 31 no van tenir exposició musical.

A través d’un encefalograma els investigadors van determinar la resposta dels nadons a dos estímuls de parla diferents que van permetre analitzar la codificació de freqüències a les quals el nounat va estar exposat a l’úter matern. Així, van concloure que l’exposició diària a la música durant el darrer trimestre de l’embaràs està relacionada amb una codificació més robusta dels estímuls de la parla. L’exposició prenatal a la música s’associa amb una codificació afinada de la freqüència fonamental de la parla humana, que pot facilitar el processament i l’adquisició primerenca del llenguatge. “L’estímul musical arriba al sistema auditiu amb components rítmics de baixa freqüència que l’entrenen per organitzar la plasticitat neural”, indica la doctoranda Sonia Arenillas Alcón, investigadora del Brainlab.

El treball també constata que l’exposició a la música durant l’embaràs no té cap efecte en la velocitat de transmissió neuronal, en contrast amb la velocitat de processament més ràpida dels estímuls auditius i de la parla identificada en adults amb formació musical, que és el resultat de la mielinització de les estructures neuronals subjacents. “Aquest és només el primer pas vers una aplicació clínica específica després dels estudis de seguiment necessaris”, afirma el catedràtic Carles Escera que ha afegit que “per això, aquells infants que presenten una resposta cerebral atenuada, com ara els bebès nascuts amb baix pes normatiu, podrien beneficiar-se d’un programa d’intervenció musical”.