El sexe del donant de sang no influeix en la supervivència del receptor

Home o dona, en el cas de ser donant de sang és igual perquè no influeix en la supervivència de qui la rep, assegura un nou assaig clínic que supera algunes proves a la que se suggeria el contrari. Alguns estudis observacionals previs suggerien que diferències de relacionades amb el sexe, com els nivells hormonals a la sang, podrien afectar la supervivència del receptor i apuntaven a les dones, però els resultats han estat contradictoris.

El nou estudi, realitzat a través d’un assaig clínic amb més de 8.700 pacients va descobrir que no és així. El sexe del donant no influeix en la supervivència dels receptors de transfusions de glòbuls rojos. L’equip d’investigadors canadencs coordinats per Dean Fergusson de la Universitat d’Ottawa es va proposar de donar una resposta a aquesta qüestió i ara la publica New England Journal of Medicine.

L’estudi no va trobar "diferències estadísticament significatives en la supervivència global entre els receptors de sang de donants homes i els receptors de sang de donants dones". A més, l’assaig va fer servir una metodologia innovadora per fer un gran assaig clínic aleatoritzat que pot reduir els costos d’aquest tipus d’investigacions. L’equip va calcular que, amb els mètodes habituals, hauria costat 9 milions de dòlars, però amb el seu enfocament el cost va quedar en 300.000 dòlars.

El plantejament va consistir a inscriure tots els pacients adults de l’Hospital d’Ottawa que poguessin necessitar una transfusió, assignar-los aleatòriament a rebre sang masculina o femenina i, a continuació, recopilar dades de les bases de dades hospitalàries i els registres provincials existents. Com la sang masculina i femenina es van considerar tractaments equivalents, els pacients no van haver de donar el seu consentiment per escrit per participar en l’assaig, sinó que se’ls va donar l’opció de renunciar després de la primera transfusió.

Amb aquest enfocament "pragmàtic", l’equip va poder inscriure a 8.719 participants en el seu assaig aleatoritzat a doble cec (ni els investigadors ni els participants no saben a quin grup de tractament pertanyen) en poc més de dos anys.