Agressors sexuals menors de 14 i inimputables: Què passa en aquests casos?

Logronyo, Petrer, Salou, Badalona... En els últims mesos s’han multiplicat les denúncies d’agressions sexuals protagonitzades per grups de menors en què participen nois de poca edat, alguns d’ells fins i tot de menys de 14 anys. Què passa en aquests casos?

La llei de responsabilitat penal del menor estableix que els menors de 14 són inimputables. Els legisladors van considerar que les infraccions que solen cometre són en general irrellevants i que, en els casos en els quals generen alarma social, la família i l’assistència civil són suficients per donar-los una resposta suficient, sense necessitat que intervingui l’aparell judicial sancionador de l’Estat.

CASOS ARXIVATS

En la seua última memòria, la Fiscalia General de l’Estat alertava del "progressiu i important" increment dels delictes sexuals amb menors implicats: 2.625 procediments oberts el 2021, davant els 1.271 registrats cinc anys abans. Eren xifres de delictes presumptament comesos per nois d’entre 14 i 17 anys, perquè quan els agressors són més petits, els casos s’arxiven. Segons la mateixa memòria, el 2021 es van arxivar 8.433 diligències per sea causa.

L’informe no especifica el tipus de delicte i adverteix també del qual l’evolució de les xifres sobre menors de 14 anys presenta una trajectòria amb dents de serra i brusques pujades i baixades que impedeixen d’extreure conclusions criminològiques del comportament d’aquest grup.

Sí que és una dada objectiva, apunta no obstant la Fiscalia, que en gran part dels casos d’assetjament escolar estan implicats menors de 14 i que "continua sent preocupant l’increment de la seua participació en delictes contra la llibertat sexual o comeses a través de les tecnologies de la informació i la comunicació".

SENSE RESPONSABILITAT PENAL

Arxivades les diligències, expliquen a EFE fonts jurídiques, els fiscals de menors remeten els casos als serveis autonòmics de protecció de menors, que s’encarreguen d’oferir a aquests nois i les seues famílies programes adequats als diferents conductes i necessitats. No hi ha internament possible ja que no es poden establir mesures que retallin llibertats o drets, destaquen aquestes fonts. No és possible evitar, per exemple, que l’agressor es trobi una altra vegada amb la víctima, perquè no es pot imposar una mesura d’allunyament.

L’única via per al seu internament seria que fossin declarats en desemparament, però es tractaria d’una mesura per a la protecció del menor. I, adverteixen les fonts, "els agressors no solen ser nens en situació de risc o famílies desestructurades; la gran majoria són xavals normalitzats".

PROTOCOLS I PROGRAMES AUTONÒMICS

L’atenció dels menors de 14 anys que cometen delictes es duu a terme des dels serveis de protecció de menors de les comunitats autònomes, però no sempre hi ha recursos adequats. Així ho va admetre, per exemple, la Comunitat de Madrid el 2019 quan va licitar un contracte per atendre els menors infractors d’entre 11 i 13 anys derivats per la Fiscalia. Segons reconeixia la Conselleria de Polítiques Socials i Família, s’intervenia en un percentatge molt baix dels casos derivats, aquells amb risc de desemparament o desprotecció mitjà o alt. L’objectiu dels diferents protocols i programes autonòmics és sensibilitzar aquests menors sobre les conseqüències dels seus actes per prevenir la reincidència i possibilitar la reconciliació amb les víctimes i la reparació dels danys causats, a més d’orientar els pares.

A les Balears, per exemple, el Programa d’Atenció Socioeducativa per a Menors de 14 anys infractors aborda la reconstrucció del conflicte a partir del reconeixement del dany, la petició de disculpes i la reparació, buscant un compromís de l’infractor per a determinades accions com a compensació simbòlica del dany ocasionat.

A Aragó, per la seua part, l’Equip d’Atenció Educativa a Menors de 14 anys es planteja prevenir, avaluar i corregir les situacions de conflicte social mitjançant l’educació en valors de convivència i la introducció de canvis en l’entorn familiar i social que possibilitin el seu desenvolupament integral com a persona, explica en la seua pàgina web.

LLEI DEL NOMÉS SÍ ÉS SÍ: INTERNAMENT TANCAT DES DELS 14

La controvertida llei del només sí és sí va abaixar les penes mínimes per a determinades agressions sexuals, però en el cas dels menors d’entre 14 i 17 anys va agreujar el càstig en reformar la llei de responsabilitat penal del menor i obligar a l’internament en règim tancat per a tots els agressors.

Abans es dictava aquest internament en els casos d’agressió amb violència o violació, però aquest càstig es va estendre a conductes que abans eren considerades només abusos, mesura que els juristes han alertat que pot ser desproporcionada i que el PSOE ha decidit corregir en reformar la norma.

Els socialistes admeten en la seua proposta de reforma que, en alguns casos, aquesta llei acaba imposant als menors d’edat penes més greus que als adults. Mentre que en un major d’edat pot esquivar l’ingrés a presó amb una condemna inferior a dos anys si compleix determinats requisits, el menor està obligat a complir l’internament, que es reavalua una vegada superat la meitat del temps.